Toni Sala

Jo sóc oncòleg. Sóc l’especialista en tumors. Ho vaig escollir perquè era una malaltia de veritat. De vegades un metge pot dir: és que no té res, ve per anar al metge. Amb aquesta malaltia, no. Aquesta és real. Això et fa sentir molt útil. Porto tumors de l’aparell genitourinari, pròstata, bufeta, ronyó, i tumors [...]

Ja seuen a la cafeteria, en un racó, al costat d’una finestra que dóna a la ciutat. – Aquests anys he canviat molt – li diu el germà. – No serveix de res parlar-ne, hi estic d’acord. Si tu no vols que tornem a relacionar-nos com germans, no hi tornarem. Jo he intentat aprofitar un [...]

Tornen al cap de deu minuts, barrejats amb la quarantena de visitants d’aquest torn. S’ha acabat la mitja hora per veure els pacients. Com coixeja, encara, al cap dels anys, el fill de puta. Això és la permanència. El mal no té retorn. Mai diguis que Hitler va perdre la guerra: hi va perdre la [...]

Sempre queda un reducte, un secret que tenim per nosaltres. No és el pitjor de nosaltres mateixos: som més sibil·lins, el pitjor de nosaltres mateixos ho reservem pels altres. Però preservem una part de nosaltres, l’opòsit d’una vitrina de museu, vidres opacs per fora. Protegim el secret a la cambra cuirassada. Subratllem el crani amb [...]

Els holandesos han descobert que un psicòleg social, el doctor Stapel, molt mediàtic i fins fa poc degà de la Facultat de Ciències Socials i del Comportament de la Universitat de Tilburg, ha passat anys falsejant investigacions. O sigui, es proposava a si mateix una hipòtesi que ratificava sense que calgués fer l’estudi. Per exemple, [...]

Però tampoc hi ha res més. La infermera els diu que demà començaran a despertar-la. Valia la pena, llavors, la visita? Potser ha de fer com els pares que mentre dura l’embaràs parlen amb el fetus, li posen música, l’acaronen. Fa unes hores, quan l’ha vista aquí, amb aquesta rigidesa, ha estat a punt d’enfonsar-se. [...]

Se sent massa cansat per aixecar-se i deixar-lo sol. No para d’entrar gent a la sala. Els fills tampoc trigaran a arribar. Els visitants no diuen res, només algun comentari banal, són incapaços, ara, de tenir cap conversa lluny de la desgràcia que els ha dut aquí, però és perquè les formes s’han establert d’aquesta [...]

Aprofitant un parèntesi de la pluja, conduïa cap a ponent, cap al cel net, de glaç, una gran pista de gel i al cap de res un ventre rosat de conill, i després taronjada, i després fosa en negre. A la ràdio parlaven del funeral de Marco Simoncelli, el motorista de vint-i-quatre anys que es [...]

Es desperta per poder sortir del somni. Obre els ulls i veu que a la sala hi ha gent. Familiars d’altres pacients de la UCI que esperen en silenci l’hora de visita. I també sent una veu: – Jordi. Encara no s’ha tret la veu de la dona de l’orella, la veu del nen, i [...]

Al hall hi ha encara el parell de joves amb bates blanques que, darrere d’una taula, recullen signatures contra les retallades del govern en sanitat. Hi una petita cua per firmar, entre tot de cartells a favor de la sanitat pública. Hi ha la botigueta de regals i el caixer automàtic, i, després, el passadís [...]