Toni Sala

En Lluís és professor, escriu articles sobre ensenyament, té uns quants llibres publicats i dono fe que, mentre els altres engolíem els dotze raïms com uns desesperats, ell es va anar empassant tranquil·lament dotze grills de mandarina, i sense pinyols.
Lluís Hernàndez forma part del consell de redacció de R.I.P., la Revista Independent de Palafolls, que [...]

Els móns del món són tan i tan diferents… Potser sí que l’única manera de conèixer sigui participar-hi. Fa un any que vaig encendre la primera pipa; abans d’aquest moment, exceptuant filmacions i retrats, qui sap si havia arribat a veure una dotzena de fumadors de pipa en tota la meva vida. Ara me’ls [...]

S’ha de veure món. S’ha de veure com el tenim. L’última vegada que vaig agafar l’avió, a l’aeroport mateix ja vaig trobar-me el món. Hi anava en companyia d’un amic que tenia por de volar. Mentre esperàvem l’avió, l’amic va demanar-me que li vigilés la maleta. Necessitava fumar per calmar-se. Va haver-ho de fer en [...]

A ca la vídua, de tant en tant, la fotografia del fill desheretat es despenja d’entre les dels altres fills i cau a terra. El dia que van desnonar el fill, el retrat va aparèixer, misteriosament, al final del passadís. A mitjanit, la vídua es desperta. Sent uns copets a la fusta del capçal [...]

L’àngel viu al cel i el dimoni a l’infern, i tot va com una seda mentre no es barregen. És quan som qüestionats, que hauríem de ser uns pollins de raça i no dubtar. Però els dubtes claven unes coces que et mous o t’estaborneixen.
Fa més de quinze anys que no vaig al dentista. Diuen [...]

Em va trucar un amic i em va dir: “en Joan, aquell taxista que et vaig presentar una vegada… L’hem perdut… No tenia ni quaranta anys… Ha estat fulminant. Ara recopilo fotografies seves que tinc a l’ordinador, per fer-ne un àlbum. Això em distreu… Els nostres pares ja es coneixien. Regalaré l’àlbum als amics… Amb [...]

He anat a veure l’exposició Rodin i la revolució de l’escultura al Caixafòrum. L’home del nas trencat i L’edat de bronze, peces de joventut de la primera sala, ja m’han deixat parat de com Rodin podia fer el que li vingués de gust amb la matèria. Convertir el marbre en una massa d’aigua, farina, [...]

A Sant Feliu de Guíxols en diuen un bot. Són barques d’uns cinc metres, ni xaiques ni llauts, que la gent del poble feia servir per anar a barquejar o a pescar. Fa cinquanta anys, quan van construir la Thalassa, en aquesta platja n’hi havia un fotimer. Casa sí, casa no, tothom tenia el seu [...]

Tornava de Bellaterra amb un meu conegut. A la ràdio només es parlava de com aniria tot després de la relliscada de Maragall amb l’acusació del tres per cent. Jo conduia el cotxe. Ens havíem perdut per Cerdanyola i la primera noia que vaig veure vaig acostar el cotxe a la vorera i vaig demanar [...]

En el fons, el dolor només constata que encara en vindrà més. La penitència física és acceptable perquè té límits, pel col·lapse dels sentits o per la mort.
Va tornar a casa agafat de la mà del seu fill. Del pas següent de l’infern se’n deia vergonya.
La mare era a la cuina amb l’avís d’embargament als [...]