Toni Sala

En el fons, el dolor només constata que encara en vindrà més. La penitència física és acceptable perquè té límits, pel col·lapse dels sentits o per la mort. Va tornar a casa agafat de la mà del seu fill. Del pas següent de l’infern se’n deia vergonya. La mare era a la cuina amb l’avís [...]

No passava mai, però suposo que aquella vegada, per més que tothom va anar a dormir a l’hora i que el pare es va aixecar, com de costum, de matinada – la majoria de feines que trobava començaven de matinada, si no eren nocturnes, i quedar-se despert al llit, pensant, era el pitjor que li [...]

Ja havia discutit prou, durant anys, ara només escoltava, i, si els veïns sentien crits, eren crits de dona, sense resposta. Si la veia agafar les claus del cotxe per desaparèixer uns dies, no muntava cap persecució per l’escala i el carrer. Potser donava permís al seu fill per no anar a l’institut i passava [...]

Fenòmens produïts davant de casa, ara que és estiu i m’estic al meu poble, arran de mar. Diumenge passat, a quarts de dotze de la nit, una cantant lírica es banyava entonant a tota veu el Casta diva amb l’aigua fins al coll. Durant el primer mig minut va estar bé. Més experiència auditiva. Fa [...]

Llegint el diari, em trobo de vegades que m’interessa més la manera com la claror es posa sobre el paper i la tinta que no el que el diari diu. La llum és comunicació directa. Toquem el món amb els ulls. En una altra vida, em dedicaré a la pintura o a la fotografia. Un [...]

Una de les glòries de la infantesa és que encara no hi ha el temps. Les terribles protestes d’un nen que s’avorreix s’expliquen perquè el nen no entén que aquell moment passarà. El temps comença a detectar-se a l’adolescència. La majoria d’edat imposa la primera experiència dura amb el temps, que de fet les resumeix [...]

Al meu despatx hi ha dues finestres. Una dóna a un costat del jardí, amb un taronger ple de fulles malaltes, sense cap fruita. Des de l’altra finestra es veu de lluny la mar, que aquest matí és llisa i platejada. Al vidre que dóna al taronger pansit, s’hi reflecteix la llum que entra per [...]

A casa teníem cavalls i el meu avi havia tractat sempre amb animals de peu rodó. D’aquí conec la paraula “bord”, que ve del llatí vulgar BURDUS, “mul”, i que Coromines defineix a l’entrada “bordell” com a “persona o vegetal de mala casta”. Curiosament, nosaltres la dirigíem als animals, en concret als cavalls de més [...]

El que per una banda es guanya, per l’altra es perd. A més d’exhaustivitat i abundància, internet hauria hagut de proveir-nos del temps que cal per donar-hi a l’abast. Ara que tenim accés a tots els clàssics literaris, discos, premsa, pel·lícules, fotos, partitures, a tota la informació transmissible electrònicament, també queda ben clara la limitació [...]

Al post de dalt, Paisatge i literatura, hi he penjat el prefaci de l’antologia de textos amb què, en motiu del Sant Jordi passat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va obsequiar els seus clients; antologia que vaig curar amb criteris estrictament literaris, encara que amb una preferència ben lògica per textos referits als ferrocarrils [...]