Paisatge a seques
Al post de dalt, Paisatge i literatura, hi he penjat el prefaci de l’antologia de textos amb què, en motiu del Sant Jordi passat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va obsequiar els seus clients; antologia que vaig curar amb criteris estrictament literaris, encara que amb una preferència ben lògica per textos referits als ferrocarrils i als paisatges de Catalunya.
A D. Sam Abrams, però, no va acabar de convence’l la meva tria, i va donar-ne promptament notícia al diari Avui. Em sembla de justícia propagar-ho des d’aquí. En la meva pobra carrera literària, he tingut la sort de comptar amb algunes persones atentes als meus passos. Cap de tan abnegada com l’amic Abrams, a qui, segons vaig sabent pels diaris, dono, amb espantosa regularitat, uns disgustos considerables. Em sap greu per ell i la seva senyora, però encara més pel país. Quina tragèdia, que un home del talent d’Abrams hagi de perdre el temps amb miserables com jo! De quins memorables assajos privem, entre tots, Catalunya!
Juny 14th, 2007 at 9:14 am
Doncs quina sort, aquests dels ferrocates! Els que vam agafar la RENFE, res de res.
(Per si algú l’interessa, a l’oficina d’informació dels FGC de pl. Catalunya encara n’hi ha, de Paisatges)