Va, crea un altre tu

 

If thou survive my well-contented day,
When that churl Death my bones with dust shall cover,
And shalt by fortune once more re-survey
These poor rude lines of thy deceased lover,
Compare them with the bettering of the time,
And though they be outstripp’d by every pen,
Reserve them for my love, not for their rhyme,
Exceeded by the height of happier men.
O, then vouchsafe me but this loving thought:
‘Had my friend’s Muse grown with this growing age,
A dearer birth than this his love had brought,
To march in ranks of better equipage:
But since he died and poets better prove,
Theirs for their style I’ll read, his for his love.’t.’

( Shakespeare, Sonet 32 )

 

Si sobrevius quan jo la vida hauré exhaurit,
quan la mort ja m’haurà posat pols al damunt,
i, per atzar, llegeixes els versos que haurà escrit
sense gaire excel·lència el teu amic difunt,
compara’ls amb els nous que tu coneixeràs
i, encara que els meus siguin de molt inferiors,
pel meu amor, no pel meu art, els guardaràs,
millorats com seran per poetes millors.
Ah, garanteix-me aquest pensament amorós:
“Si la musa del meu amic vivís encara,
hauria escrit, pel meu amor, versos millors,
i així desfilaria en rengles sense tara;
però ja és mort, i els nous, els llegiré amb fervor
pel seu estil; els d’ell, però, pel seu amor”.

( Versió de Salvador Oliva )

 

Auden va escriure que sobre cap més obra de la literatura universal s’han dit i publicat més bajanades que sobre els sonets de Shakespeare. Així i tot, m’arriscaria a proposar-ne una lectura semblant a la que sol fer-se amb La tempesta quan se la pren com una recapitulació de l’obra shakespeariana. Els sonets no estan datats amb precisió, poden haver estat escrits durant tota la trajectòria creativa de Shakespeare, però es sospita que la majoria van ser fets contemporàniament als seus primers grans textos. Jo crec que des del primer vers – “De belles criatures, en volem increment” -, aquests sonets poden llegir-se com una ars, un tractat sobre la creació de la bellesa i la seva permanència, amb el sever advertiment que l’art és vida, i res més que això.

( 15 de juliol del 2007, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant