Francesc Serés

“Cada any surten mitja dotzena de llibres bons, en català,” diu Francesc Serés, amb un optimisme no sé si circumstancial, pel fet que acabi de treure la segona part de la segona trilogia que escriu. Es diu La matèria primera i és del millor que ara mateix corre per les llibreries, un volum important que dóna a la literatura catalana una immediatesa radical, com si hagués baixat de cop dels núvols per plantar bé els peus a terra i poder saltar. Pregunto: “Quina necessitat hi havia, d’escriure un llibre que parla de la gent viva i d’una èpica quotidiana, per comptes de mirar cap al futur amb ambició i parlar de la independència de Catalunya?” “Collons, perquè jo també miro cap al futur i cap a la independència catalana, però és que si hem de fer la independència l’haurem de fer amb aquesta gent! Ara, si em preguntes per la necessitat, com tots els llibres, no n’hi havia cap. Ens el podíem haver estalviat.” “El to documental fa pensar en el camí que el cinema català també explora per sortir dels convencionalismes. Albert Serra, però, el director d’Honor de cavalleria, deia en una entrevista que el documental no té mèrit.” ”Hi estic d’acord” “Com dius?” “Jo puc estar-hi d’acord, entenent les raons d’aquest senyor. Perquè jo no em considero un documentalista, jo faré altres coses. Però per fer aquest llibre necessitava aquest registre. A mi m’hauria interessat llegir un llibre com La matèria primera. Ho trobava a faltar. En el que s’havia publicat els últims anys no hi era. Ho havia vist en l’audiovisual, però amb un registre molt estandaritzat. Parlar de l’esforç per tirar endavant, això que ens ocupa tant de temps i que és tan interessant, era un repte que m’interessava. “ “Ho havies tractat primer en ficció…” “No, s’ha publicat primer la ficció, La força de la gravetat, en què el tema del treball surt de fons, però els dos llibres s’havien escrit al mateix moment. Necessito treballar per projectes, a llarg termini, veure que una cosa la pots tractar de diferents maneres, depenent del que vulguis treure’n. La part d’anar a parlar amb la gent m’interessava molt, mirar si hi ha una matèria literària, aquí.” “I com ho saps, si n’hi ha?” “Simplement, si per la força que té se m’aguanta a l’hora d’escriure, o no. Hi havia bones històries entre les que he deixat fora, però eren històries que ja les sabia tothom. Per exemple, vaig trobar el darrer comercial de maquinària tèxtil de Catalunya. Tenia a l’abast tota la informació que et feia falta sobre les filatures; quines pintes, quines agulles, les màquines… La seva dona treballava en un taller submergit fent bosses. Però em semblava que això ja estava explicat. El món del treball és la cosa més anodina, més vulgar i més sòrdida que hi ha, perquè, si intentes descriure com una cambrera posa un cafè, avorriràs… Llavors es tractava de parlar del món del treball a través d’unes pantalles interposades. El tema del treball no és enlloc, però és pertot arreu. Hi ha les vides exemplars. Intento que això tingui continguts que siguin compartibles, circumstàncies que ho facin literaturitzable.”

Sempre l’escriptor que escriu de si mateix. El treball és una força constitutiva de Serés, que ja redacta el tercer volum d’aquesta sèrie.“L’estic fent a Lleida. Em costa, es tracta de descriure la història del Baix Cinca i del Baix Segrià dels darrers trenta anys a través dels immigrants.”

(6 de març del 2007, El Punt )

One Response to “Francesc Serés”

  1. BestIsabell Says:

    Hello webmaster. I really like your site and
    want to support you somehow. So let me give you namesilo coupon code – $1 off for all domains orders.
    Coupon code is: GET1BUCKOFF
    you will also get free who-is privacy guard. Best regards

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant