La família sense cap – i 3

En el fons, el dolor només constata que encara en vindrà més. La penitència física és acceptable perquè té límits, pel col·lapse dels sentits o per la mort.

Va tornar a casa agafat de la mà del seu fill. Del pas següent de l’infern se’n deia vergonya.

La mare era a la cuina amb l’avís d’embargament als dits.

- Què véns a fer? – li va dir.

Ell va tancar els ulls. Estava molt cansat. Ella murmurava:

- Cabró, fill de puta i covard, cabró, cabró, cabró, cabró – i semblava una lletania, però de cop va aixecar el paper i va cridar: – Què és, això? Què és, això? Una venjança? Que no tinc el dret de saber què passa? On són els cèntims? Què ha passat, amb els cèntims, eh? M’ho vols dir? En què te’ls has gastat, fill de puta!

Però tots tres, i l’amo del bar de sota, i segur que el propietari de les màquines escurabutxaques del local, sabien perfectament en què se’ls havia gastat, per què se’ls havia gastat, i quan se’ls havia gastat.

- Ara mateix – va dir la dona -, ara mateix baixaràs i li demanaràs al Luís que et deixi els diners, m’has sentit, ara mateix baixes i li demanes que te’ls torni, em sents, i després aniràs al banc, m’has sentit, i després aniràs a oferir-te per treballar on sigui, em sents, i ni se t’acudeixi tornar a casa sense pencar, i si has de demanar caritat demanes caritat, m’has sentit, fill de puta i cabró, frego cinc pisos i ni tu ni ningú em farà fora del pis, m’has entès, fill de puta, cabró.

Estava tan cansat que es va asseure. La dona va clavar-li una empenta que el va fer caure per terra. Va agrair el dolor físic del cap picant contra el terra.

- M’has sentit?

El fill s’estava a la porta, aturat. Si no se n’anava a l’habitació o al carrer, com sempre feia quan es barallaven, si ara el fill no se n’anava era perquè encara devia estar-lo veient, allà, amb el cap a la via.

El dolor ja no pesava. Tenia els fets en carn viva. El dolor s’anava corporitzant. La seva dona, que encara no sabia res, era una bomba que quan esclatés rebentaria a dintre seu. Però, què passaria amb el fill?

Només que hagués mantingut el cap a la via. Només que hagués tingut el valor de pensar en el seu fill, en la seva dona. Una cosa tan fàcil de resoldre, i mira com s’havia complicat.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant