Calendaris solidaris

En Lluís és professor, escriu articles sobre ensenyament, té uns quants llibres publicats i dono fe que, mentre els altres engolíem els dotze raïms com uns desesperats, ell es va anar empassant tranquil·lament dotze grills de mandarina, i sense pinyols.

Lluís Hernàndez forma part del consell de redacció de R.I.P., la Revista Independent de Palafolls, que aquest any s’ha fet famosa perquè ha editat i distribuït un calendari on surten retratats una sèrie de persones del poble, sense roba. La gesta ha convocat ràpidament diaris, revistes i cadenes de ràdio i de televisió àvids de bon rotllo nadalenc, des del programa de la Mari Pau Huguet a TV3 fins a la revista Nuevo Vale. Un reporter els va proposar un article per Interviu, i algunes fotografies han començat a còrrer per internet.

La pel·lícula Full monty (1997) va ser la precursora d’això de despullar-se per una bona causa. Però un calendari és de més bon fer, perquè no cal passar pel fred ni la vergonya d’una actuació en públic. Els retocs informàtics fan meravelles i, a l’hora de la veritat, no cal ni despullar-se del tot. El calendari de nus també va tenir una pel·lícula, Las chicas del calendario (2003), i la moda, que als Estats Units i a Anglaterra ja fa anys que funciona, ha arribat aquest any a Catalunya a través de la revista R.I.P.

Aquests calendaris parteixen d’una coartada paròdica que permet que s’hi diverteixi qui els fa i qui se’ls penja: la crítica implícita als calendaris fabulosos de la Pirelli. Per això, és norma que els retratats siguin persones normals i corrents: el carter barbut, canós i amb ulleres; les carnisseres plenetes; el farmacèutic ja gran.

L’altra norma no escrita és que han de ser per una bona causa. Al calendari d’Oregon The men of the Long Tom Grange 2003, una dotzena de grangers entre els quaranta i els setanta anys, amb les parts peludes amagades darrere de banjos, tractors i selles – de muntar -, recaptaven diners a benefici d’unes escoles. A Chile, aquest any mateix, uns aturats han fet un calendari per concienciar la gent del seu problema. Els bombers de Múrcia s’han retratat despullats en un calendari per recaptar diners per l’agrupació esportiva de la brigada, però, també, per ajudar l’Associació Murciana de Familiars de Nens amb Càncer. Els olivarers de La Codoñera ja van per la segona edició del calendari Descubre la olivera, en defensa de l’olivera aragonesa. I, com un catàleg, els nou solters del poblet d’Ambrona, a Sòria, – el nom no és inventat – s’han despullat també per una bona causa: la seva.

“El problema el veig aquí, i tinc por d’una crisi a la revista. Ha sortit la proposta de fer una segona edició del calendari per ajudar les víctimes del tsunami”, em diu en Lluís, mentre em passa un vídeo amb els reportatges televisius que s’han fet del calendari. Efectivament, pels presentadors de televisió tot són bones causes. Però algun dels entrevistats també s’hi afegeix. “Volia reivindicar el prohibiment de maltractar les dones, els animals i els nens”, diu el policia municipal que surt retratat al calendari.

“M’he fet un tip de repetir-ho, però no hi ha manera. La gent no entén que aquest calendari no és a favor de cap més bona causa que divertir-nos i prou, que no és poc.” “T’entenc perfectament,” li contesto, “però em sembla que ho tindràs difícil, perquè facilitat i felicitat van molt juntes i em sembla que n’hi ha molts que les tenen per sinònim.”

(  7 de gener del 2006 )

One Response to “Calendaris solidaris”

  1. como dejar de fumar Says:

    ¡Muy didactico! Ciertos hechos. Manten este criterio es un articulo genial. Tengo que leer màs blogs como este.

    Saludos

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant