La plaça de Vic

Es veu que a principis dels seixanta, quan es va fer el pantà de Sau, la boira de la plana de Vic es va espesseir. D’uns deu anys ençà, però, cada cop n’hi ha menys. Ara Sau està al trenta per cent, i els vigatans comenten mig en broma que la pròxima construcció d’un parc eòlic entre Collsuspina i Moià acabarà d’escampar la boira que queda.

Fa un dia assolellat, d’aire fred i transparent. Desemboirada, la plaça sembla més sòlida, més protegida dels segles per la legió de voltes que defensen el pinyol de la ciutat espatlla contra espatlla. Un cinturó concèntric de sis rambles seguides cenyeix els carrerons a l’entorn de plaça. Quin gran enteniment, que no l’hagin pavimentada. Vista des del cel, és un altre camp de la plana, un camp posat al mig mateix de la ciutat, d’emblema, repetit verticalment a cada façana de les cases terroses i apersonades que hi donen.

A sota les voltes hi ha els vidres brillants dels comerços, sobretot joieries i botigues de roba, alguna caixa, algun cafè. El balcó de l’Ajuntament, amb la bandera catalana, correspon al despatx de l’alcalde. El balcó mira, a l’altre costat de la plaça, cap al Forn de Sant Miquel, sota les voltes neogòtiques d’un gran casal modernista. El Forn de Sant Miquel és un dels establiments més antics de Vic, si no el més vell. Els vigatans el coneixen pel «forn de l’alcalde», perquè és el negoci de Jacint Codina, solter empedreït, adinerat i d’Unió, que diuen que no va deixar d’enfornar ni un sol dia durant dotze anys d’alcalde. Darrere el mostrador, la mare, amb noranta-dos anys, ven capses de pans de pessic orgullosos i rancis, especialitat de la casa. A l’altre costat de la plaça hi ha un altre forn de pans de pessic, de la mateixa família.

Entremig, sota una volta del lateral, hi ha el bar Snack, amb quatre taules a fora. Quan van inaugurar aquest local, a finals dels cinquanta, el mossèn que el beneïa va trobar-lo, llarg i fondo com és, un local massa, sospitosament, fosc. Es feia estrany, en aquells moments, a Vic, una dona darrere la barra. Llavors un snack era la modernitat, i aquesta modernitat ha quedat allà, incrustada. A sobre la barra, avui hi ha la col·lecció de conyacs, vermuts i pastissos més envellits que hagueu vist. En contrast amb les altres ampolles, aquestes tenen l’etiqueta ratada, i una capa gruixuda de pols sobre l’espatlla. El sostre és de fusta, ple de rastelleres de banderetes catalanes penjant. Les parets són plenes de fotografies antigues de plaça, com si l’Snack volgués fer seva la part d’història que no ha viscut. A les taules del fons, però, s’hi van fer les reunions clandestines de la predemocràcia, i encara ara s’hi resolen discussions polítiques. Per exemple, el pacte que va formar el consistori actual entre socialistes, Esquerra i Unió, partit que va posar-hi l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, també besnét d’alcalde.

Molt a prop d’aquí, en un carreró que porta a plaça, a l’aparador de la llibreria La Tralla, hi ha exposat el llibre Tota la veritat sobre la Plataforma per Catalunya, que aquestes eleccions va ser el segon partit més votat, per sobre dels socialistes i d’Esquerra. «A Anglada, ni aigua», va dir l’alcalde nou. I això va recordar-li Anglada en un ple, fa deu dies, després que Unió hagués estat acusada de racista i xenòfoba per un vídeo electoral filmat, en part, a Vic. Doncs tot això és a plaça, que diuen a Vic; «a plaça», hi hagi mercat o no.

( 19 de gener del 2007, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant