Tortosa

A Tortosa, just en aquest temps, amb l’aigua, baixa per l’Ebre l’olor melosa de la flor dels tarongers. Al pont, ple d’immigrants que el travessen a peu en aquesta hora del capvespre, davant del monument franquista al mig del riu, aturo un senyor gran amb un gos. “Sí”, m’ho confirma, “ara florixen los tarongers, les floretes van cap a l’aigua i arriben a la voreta per aquí, perquè fins a l’Assut tot són tarongers, i se sent l’oloreta… Quinze dies, i encabat ja fan unes tarongetes així petites, i encabat van creixent, i es fan taronges…”

Diumenge passat, Joan Puig, d’ERC, publicava al Diari de Girona l’article “Des de Blanes: l’alternativa al Segre”, on demanava a l’ACA que Barcelona fes servir la dessaladora de Blanes fins que funcionés la del Prat. L’any passat va estar aturada sis mesos per una avaria, i els pobles que abasteix van poder tirar dels pous de la Tordera sense cap problema. “Tenim suficients garanties i està documentat. Els pous tenen prou aigua per suportar aquesta solidaritat i a més estalviaríem molts milions d’euros a l’erari públic. I el que és més important, evitaríem impactes territorials i debats estèrils.”

No hi ha manera de saber la veritat dels grans temes polítics, però hi ha un axioma que sabem per experiència: que sempre reben els mateixos. Fa tres anys, el poeta tortosí Albert Roig ja m’ho advertia, en aquesta mateixa pàgina: “S’ha fet el minitransvassament a Tarragona, i les comunicacions entre Tarragona i Barcelona. Si ara passem un any o dos sense ploure, el poden fer en un mes. Diran que és un cas d’urgència. El transvassament més prompte o més tard se farà. Això ho sabem els tortosins.”

Doncs aquí tenim el transvassament. Encara pengen per Tortosa els cartell de la campanya electoral de La Catalunya optimista que pel pont on sóc passa un cotxe amb megàfons, anunciant assamblea general. “Lo riu és vida”, crida. També hi ha convocatòries blaves als aparadors: Lo riu és vida, no als transvassaments. La pintada de fa anys a la paret del riu no s’ha esborrat: Lo riu és vida. No al transvassament. Llavors encara es deia en singular. Segons l’Albert Roig, avui, a Catalunya “no hi ha ni un intel·lectual capaç de defensar les Terres de l’Ebre.”

L’home del gos, que resulta que és de Paüls, continua: “Ara baixa mig riu, perquè va ploure a Reinosa… Ara fa una setmana o dos, en baixava la meitat. A vegades, quan l’Ebro creix, arriba a les barandilles estes. Però fa molts anys que no plou. Abans que no havia pantanos, aquí a Xerta, Tivenys, pues pel carrer anaven en barca. Per aquí eixos pobles de la Terra Alta, antes, entremig de la vinya feien un banc de melons i cebes i tomateres. Però plovia més, amb una vegada que plogués a l’any ja en tenien prou. I ara hi ha una guerra d’aigua. Quan manaven lo PP, van proposar dur-la a Múrcia i a València, i els socialistes no estaven d’acord. I ara volen l’aigua a Barcelona, i Aragó, i València, i Múrcia. I allà als Monts Negros… Perquè no s’ha previngut. Perquè, entre emigrants, hi ha un milió i mig o dos de milions més de lo normal a Barcelona i lo que vol l’Ajuntament és que com més gent hi ha, més diners. Aquí hi ha molts moros, crien igual que les rates, jo estic d’acord que la temporada de collir, però encabat fora. I els rumanos, que han vingut enganyats, que es compten que lligàvem los gossos amb llangonisses… L’aigua que sobra ha de fer el seu curs, l’aigua no es pot desviar… No s’ha previngut. Quan no hi ha, tot són basques i tot són romances, i quan hi ha no sents una mosca, ho entén?”

( 19 d’abril del 2008, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant