Guaita què fan ara

Fa uns anys, alguns intel·lectuals, amb el president Pujol al capdavant, van posar de moda l’expressió «cultura del no». Catalunya no pot instal·lar-se en la cultura del no!, deien. No a la cultura del no! Bellíssima paradoxa que demostra que quan tens la paella pel mànec no hi ha millor atac que l’atac preventiu.

Ha calgut que baixés no Zeus, sinó la Moreneta en forma de pluja perquè s’aturés el transvasament. Pel que fa a la MAT, però, al sud dels Pirineus no se soterra, i es comencen a fer les torres sense avisar, com aquelles famoses estaques del transvasament del Segre. Democràticament i sense «cultura del no». Dijous passat van aturar-se les obres a Osona. Red Eléctrica havia obert tranquil·lament camins d’accés en paratges naturals protegits. És una casualitat menor que el director general d’Energia de la Generalitat, Agustí Maura, fa poc temps hagués format part de l’equip directiu de Red Eléctrica Española.

El Maresme deu ser la comarca paisatgísticament més maltractada d’Europa. Deixant de banda que s’hi han projectat cinc Ares –àrees residencials estratègiques; a Malgrat, l’aixecaran en sòl que el pla urbanístic reservava per a espai agrícola i, a Tordera, en sòl agroforestal–, la gran notícia dels últims mesos és el trasllat de l’N-II.

L’alternativa a l’N-II semblava òbvia: fer gratuïta l’autopista i arreglar un transport públic que, per una comarca tan poblada, és patètic. Doncs no. Ja hi ha uns plànols per construir una altra carretera al Maresme, un territori tan maltractat i tan saturat que qualsevol tros mínimament intacte, per petit que sigui, té la categoria d’una joia. I on es projecta, aquesta carretera? Doncs sembla una broma: paral·lela a l’autopista. Els maresmencs podran anar de franc pel costat de l’autopista, per una carretera que no sé per què m’ensumo plena de rotondes; si volen anar de pressa, que paguin peatge. Jo no ho entenc. L’Estat paga quatre-cents milions d’euros a la Generalitat perquè construeixi una altra carretera al Maresme. Quant costaria, rescatar l’autopista per als maresmencs? Fa cinc anys, el Consell Comarcal del Maresme va encarregar un estudi a Barcelona Regional: costaria 471 milions pel període entre el 2003 i el 2021 (quan s’acaba el peatge). Poden descomptar-s’hi els cinc anys passats, al preu.

En la concreció d’aquesta nova carretera, s’hi veuen fenòmens encara més extraordinaris. A Pineda, és desolador que el brancal que surt de la carretera no segueixi el de l’autopista, sinó que, com qui no vol la cosa, creui la vall de la riera saltant-se totes les proteccions que la mateixa Generalitat havia establert fa poc al pla director urbanístic del sistema costaner, que declarava la zona corredor ecològic i paisatgístic entre el litoral i l’interior.

Responsabilitat, sostenibilitat… Han notat que últimament ens trobem aquestes paraules fins a la sopa? És la manera. De tant repetir-les, les paraules primer es degraden fins que no volen dir res, fins que són pura xerrameca. Però després encara hi ha un altre pas, que és el definitiu, quan les paraules acaben per legitimar exactament el contrari del que significaven al començament. Atenció, que quan se’ns parla de responsabilitat i de sostenibilitat no se’ns estigui parlant exactament d’irresponsabilitat i d’insostenibilitat: la irresponsabilitat i la insostenibilitat d’anar dient que sí a tot mentre els que mai hauran de dir que no es dediquen a depredar, i encara ben vistos.

( 7 de juny del 2008, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant