El preu de la benzina

Des del gener, i tot just comença el setembre, els carburants s’han encarit un vint-i-dos per cent. Abans, quan s’avisava que el preu de la benzina pujaria, la gent feia unes cues impressionants per estalviar-se un duro. Ara ja no hi ha cues, perquè no hi ha hagut temps ni de buidar el dipòsit

Li demano al de la benzinera que me’n parli. És un home que va cap als quaranta anys. En fa deu que treballa omplint els dipòsits dels cotxes, en una de les poques benzineres que encara no s’han automatitzat. Em diu que porta el zum-zum de la carretera al cos. Quan està de vacances, troba a faltar aquest zum-zum.
“Qui té calés omple el dipòsit. Però el que fa un any posava vint euros, continua amb els vint. Abans et venia cada cinc dies i ara et ve cada quatre. Omplir un dipòsit avui són uns 70 euros. Doncs la gent posa vint euros i els altres cinquanta són per anar a comprar, i ja tornaré. Molts miren quant aguanten. Si poden aguantar dos dies més, doncs millor. Posen els calés justos. Tinc clients que vénen cada dia. Posen deu euros cada dia. Diuen: amb deu euros ja faig, o quinze. Ja hi arribo. Els tens aquí avui, demà i demà passat. Al final són els mateixos cinquanta euros, però mira. Hi ha persona que s’està posant cada dia tres euros per poder fer servir el cotxe, i és que el cotxe li fa falta per anar a treballar. Però també li fan falta els diners per menjar.”

“I aquests quatre per quatre tan nous no et pensis que els omplen: vint euros, trenta euros, i els tens cada tres dies aquí. Hi ha joves que es compren cotxes amb 150, 170 cavalls, i al cap de quatre dies vénen i diuen te’l venc, perquè menja com una esponja. Les motos també consumeixen. Aquestes 125, aquestes 200, estan cada dia posant 4 euros, 3 euros. Això, al cap de deu dies, son 40 euros. També gasten. Donar gas és un consum.”

“Ara has de vigilar la gent que se’n va sense pagar. Si el client paga a fora, res. Però si ha de passar per caixa, potser entra a dintre, compra un xiclet i se’n va. Per això cantem pels altaveus la màquina. Si no diuen la meva màquina, jo aturo al client quan surt a fora, i ell diu ya le he pagado al compañero de dentro, i jo li dic pues vaya otra vez a dentro porque debe haber pagado la otra máquina, porque la suya no la han dicho. Gent amb calé, paios que porten un Mercedes. Clar: per això van amb Mercedes. Però si fan això amb la benzina, imagina’t que deuen fer amb els negocis.”

“El pitjor de tot és la gent estressada. Segons com baixen del cotxe, ja veus que no et diran ni bon dia. Molta gent no respecta que en una benzinera és un lloc perillós, no s’hi pot fumar. No és només el líquid, són els gasos. Estan fumant a dos metres, però el gas es pot encendre. No ho entenen. S’aparten dos metres i es posen a davant de la màquina del costat.”

“I és que cada vegada costa més arribar a final de mes, i costa arribar-hi pels preus del transport. Puja el petroli, pujo els ports. Pugen els ports, puja el producte. Els últims anys la gent està més neguitosa. Em penso que és per això. Però la benzina encara pujarà més, ja t’ho asseguro.”

A mi, tot això em sembla un avantatge més del descontrol immobiliari. Paguem els pisos amb benzina i autopista. La gent treballa lluny de casa. El transport públic està igual que fa trenta anys. Les carreteres van plenes. El temps que perdem diàriament en transport és de franc.

( 7 d’octubre del 2005, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant