Embaràs

Uns amics meus, d’aquí pocs dies, seran pares. Me’ls trobo que tornen molt instruïts de l’última classe prepart. Ella fa una panxa enorme, i la cara saludable i acolorida que tenen les embarassades –la bellesa de les prenyades la notem tots: si no t’agrada la teva dona, embarassa-la–. M’expliquen que, a la classe, han posat una perruca a un home i, amb un nino, li han fet simular el part. Els han ensenyat com el nadó passaria la pelvis.

Les embarassades busquen informació per imperatiu biològic, omplen la casa de llibres com Què es pot esperar quan s’està esperant, es compren revistes i participen en fòrums internàutics. Les seves mares –que no van tenir ni classes, ni ecografies– es desesperen. També per imperatiu biològic, volen passar informació a les filles: que si una embarassada no ha de banyar-se mai a mar, que si l’esport és perillós… Informacions tan desfasades com les que diuen que si tens cremors la criatura serà peluda o que si fas panxa serà nen. No hi poden fer res. Els humans, quan veuen una embarassada, han de passar-li informació.

Avui que la informació ens surt per les orelles, però, resulta que les europees no saben tenir fills i han d’anar a cursos que les seves mares no van rebre. Resulta que les immigrants subsaharianes en saben més: saben en quin moment les contraccions van de debò, i com han de respirar arribat el moment. Se les sent cantar a les sales de part. Canten per regular la respiració durant les contraccions.

Les europees van al part espantades, m’expliquen. No volen saber res del dolor. Al curs prepart, et miren de treure la por. De seguida s’apunten a les mútues i es fan ecografies en tres dimensions. El part es torna una qüestió quirúrgica. Hi ha tot un negoci clínic. Espanya i Itàlia són rècord en cesàries. En contrapès, hi ha demanda de parts naturals, i moltes dones, d’entrada, no volen l’anestèsia epidural.

Es veu que el millor de l’embaràs són els moviments de la criatura. Al començament són unes pessigolletes, i es van tornant formes identificables. No saps si obre els ulls, però sí que no para de moure els peus. Plora, té singlot… El singlot és molt rítmic. Pots motivar la criatura posant-li música o menjant alguna cosa dolça. Llavors és automàtic: la criatura es mou. El ritme de les onades també la fa bellugar.

El pitjor de l’embaràs és el patir per si es compleixen els canvis previstos. Et sortirà el calostre a la setmana tal, tindràs cremors d’estómac. El pitjor, les pors. Qualsevol petit senyal que surti del que has llegit fa patir. La primera ecografia ja és pensar si perdràs el fetus. Dius: a partir dels tres mesos, amb la criatura més formada, no patiràs per un avortament. És veritat, després pateixes per altres coses. Et fan la prova del Down. Però mai et treuen la port del tot.

Nou mesos serveixen perquè te’n vagis fent a la idea. En un moment donat, t’agafa l’efecte niu: unes ganes instintives i demencials de neteja i endreçar. Has de tenir-ho tot a punt, omplir fins a dalt la nevera, tenir la roba preparada. Ho vius amb una gran impotència, perquè amb la panxa no et pots bellugar, i l’home embogeix.

La monitora ha tancat el curs assegurant-los que el dia del part serà el més feliç de la seva vida. Quants n’hi deu haver, de moments més feliços de la teva vida?, em pregunta ell. Doncs no ho sé, i a més es deuen oblidar: del naixement de la meva filla, amb prou feines en recordo res.

( 28 de juny del 2008, El Punt )

One Response to “Embaràs”

  1. Entre Línies --- TV3. Says:

    Bon dia.
    Sóc la Núria Jar del programa Entre Línies de TV3.

    Després de llegir el seu article sobre l’embaràs m’agradaria posar-me en contacte amb vostè, ja que estem buscant homes que agafin el permís de paternitat quan tenen un fill.

    No sé si vostè ens podria donar un cop de mà directament o redireccionar-nos cap a algú altre.

    Molt agraïda,

    Núria Jar — Entre Línies (TV3).
    Tlf. 93 218 55 67
    produccio.el@sticaki.cat

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant