Articles

Fa uns quatre anys que publico article setmanal, els dissabtes, a la contraportada d’El Punt. Vaig acceptar fer-ho per més que, com ara per a Paper de Vidre, econòmicament fos una ruïna. O sigui que l’article, per mi, és efectivament un article, de luxe.

Si en el meu cas escriure articles és un tan bell negoci, per què ho faig? Per glamur? Per la causa de la llengua? Perquè em rota? Per tot això, però encara més perquè la immediatesa és addictiva. Les limitacions en l’espai i en el temps, quan fas un article, són just el que necessito per poder-me dedicar a pensar en alguna cosa que m’interessa, però amb uns límits que no tinc el dilema d’imposar-me jo. Quina descàrrega!

Aquest mateix article que ara escric, em serveix per pensar per què caram escric articles. Per mi és un tema molt interessant. D’entrada ja sé que, quan arribi al final, no hauré conclòs res. Tampoc s’espera que ho faci. D’això també en dic un luxe. Mai he conclòs res que no es pogués rebatre amb quatre frases, però de vegades s’ha esperat que ho fes. Als articles, el temps que hi dedico no és cap tragèdia -mentre no sumi el temps que els he dedicat en conjunt. Com sol passar, el que funciona per a qui escriu també funciona per a qui s’ho llegeix. M’imagino que la gent escrivim i llegim articles perquè són un mal menor. Per què traiem el nas per la finestra? Doncs pel mateix que llegim o escrivim articles. Per no haver de saltar.

La modèstia del mitjà també és de primera. Ningú es compra un diari pel teu nom. Tu estàs allà discretament, de més a més. Si tens la meva sort, a l’última pàgina. Potser un o altre hi deixarà caure la mirada. Si no, és igual. Si et deixen a mig llegir, no et maleiran els ossos per haver-s’hi gastat vint euros, o pel temps que han perdut abans de donar-te per impossible, i encara menys perquè no tenen cap més llibre a mà en el moment que reboten el teu volum per terra, li arrenquen les pàgines o hi calen foc. Al costat mateix d’aquest article n’hi ha un altre que atendrà el lector que acabo de maltractar. A cada pàgina del diari hi ha escriptors i temes diferents, i, si no, hi ha els horòscops, la programació televisiva i la secció de relax, pels que hagin perdut definitivament els nervis.

( 25 de juny del 2008, Paper de Vidre )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant