La revista “Imatges”

Sóc amb en Sergi Doria al meu poble, Sant Feliu de Guíxols, a la terrassa de l’Amura. És un diumenge al matí. La gent té, a sobre les taules de vidre, entre les tasses, el diari gruixut del dia plegat en dos. Nosaltres hi tenim la portada d’una revista de l’any trenta, Imatges. La portada l’ocupa la fotografia de dos nedadors a punt de tirar-se de cap a la piscina: un nen d’uns cinc anys i un nedador expert, d’uns trenta. Tots dos miren a la càmara. “Com a al·legoria,” em diu en Sergi Dòria, “el nen podria ser Barcelona i el senyor gran, el nedador que ja sap nedar, podria ser Berlin, Londres o París. Imatges posa constantment Barcelona al mirall de les grans ciutats, a través de reportatges que hi busquen similituds. És una ciutat cosmopolita, europea i moderna. Per això he titulat el llibre Barcelonins i moderns, perquè aquesta és l’aspiració constant de la revista.”

El llibre és un recorregut pels vint-i-cinc números de Imatges, i l’edita La Campana. Profusament il·lustrat per les meravelloses fotografies de la revista, és d’aquests volums llaminers, per mirar i remirar, ple d’històries que l’antòleg ha seleccionat després d’anys de tenir-hi tractes. “El llibre surt d’una tesi doctoral on comparava els setmanaris gràfics catalans amb els setmanaris europeus anteriors a l’aparició de Life. Però tot allò que era molt important per la tesi, aquí no va servir. Vaig adonar-me’n que les anècdotes m’explicaven la història real: com vivia un pescador de la Barceloneta, el mite de la bellesa i de la fama del moment, els preus de les coses…” D’anècdotes i històries, el llibre en va ple. Un exemple entre cent: el reportatge sobre Buster Keaton, “l’home que no riu mai.” Li deien “cara de pedra”: tenia un contracte que li prohibia riure. Viatjava acompanyat d’un vigilant que el controlava.

Doria parla entusiàsticament, gesticula, ajunta les mans, creua els dits, es reclina endavant, endarrere, em mira als ulls somrient, amb un to de veu moderat i elegant. Al pròleg del llibre, Ruíz Safón el tracta de savi. Sigui com sigui, l’entusiasme és pertinent. La revista és d’una modernitat insuperable. “Va ser una idea de Josep Maria Plana, que venia de París amb el model de Vue. L’editava la llibreria Catalonia, que tenia una manera de fer que s’avançava al de la FNAC; podies veure els llibres a l’aparador o comprar-hi revistes estrangeres. Aquest cosmopolitisme és esencial a Imatges. A primers del vint se n’hauria dit universalisme, a l’època de Imatges se’n deia cosmpolitisme i avui potser en diríem globalització. ”

“Ara digue’m que avui no hi ha res que s’hi assembli”, li comento. “A nivell periodístic, no. Com a intenció, podríem parlar del discurs olímpic i postolímpic de Barcelona, que és un discurs neonoucentista i que d’alguna manera és això: la ciutat torna a ser la capital del disseny. O el Fòrum.” “El Fòrum?” “Tens raó. Però l’olimpíada sí que es pot comparar a l’ambient de l’exposició del 29.”

No deixo marxar en Sergi Doria sense demanar-li per l’altre llibre que té a punt, que ha coordinat amb Sergio Vila-sanjuán i que promet ser de la categoria d’aquest, que ja és prometre. Una guia literària de Barcelona. Hi haurà setze itineraris, cadascun fet per un autor diferent: la Barcelona gòtica, la de Verdaguer, la de Rodoreda, la d’Orwell, la Barcelona dels barris alts, del mar, dels treballadors, la ruta negra-criminal… Un altre motiu d’alegria. Es presenta el mes que ve.

( 23 de desembre del 2004, El Punt )

One Response to “La revista “Imatges””

  1. La revista “Imatges” — Zona Bloc Says:

    […] La revista “Imatges” […]

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant