Els espais escrits

L’altre dia es va celebrar a Vilanova i la Geltrú un seminari sobre Patrimoni literari i territori. En aquestes jornades va presentar-se la xarxa Espai Escrits, que uneix els principals centres, fundacions, arxius i cases-museu d’escriptors catalans. Espais Escrits fa tot l’efecte de ser una esplèndida idea per lligar, aclarir i enfortir aquests establiments que tenen, al nostre país, un gran futur.

Donat que el turista és una espècie depredadora, s’ha d’estar sempre atent per trobar el punt just entre el negoci i la preservació, que és un punt, òbviament, subjectiu. Transvassats, recreats als seus llibres, els paisatges i ambients de l’escriptor plantegen el mateix problema que la famosa pipa del quadre de Magritte. L’escriptor també ha estat turista, també ha depredat, i un espai escrit que se’n surti serà per bé i per mal un espai trepitjat. És inevitable i d’aquesta paradoxa en viu l’art, sigui pintat, filmat, escrit, retratat o edificat. Moncada gestava Mequinensa al mateix temps que la resuscitava, i és en aquest terreny que ens movem, entre modificació i conservació i entre ficció i realitat, perquè resulta que l’essència del present és creativa i, com deia aquell, un gra de blat ha de morir per germinar.

La directora de la Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles, Carme Torrents, va fer una ponència molt assenyada i esperançadora sobre la gestió d’aquests espais. Va alertar del perill que no es miri prim i que cada poble no acabi tenint la seva casa d’escriptor. Va advertir que no es podia caure en la vanalització i va posar l’exemple d’una “coca del mossèn”, naturalment cuita en honor de Verdaguer. Jo en posaré un altre exemple: la “boina d’en Pla” que en motiu de l’any Pla (1997) va començar-se a produir en un poble tan òbviament planià com és Pineda de Mar. Una dolça amb fruits secs, també ho haig de dir, boníssima.

Hi ha una part d’aquests espais escrits molt ben delimitada i que és la que conformen les cases que han habitat els escriptors. Les cases on els escriptors han volgut estar, que és com dir el vestit que han decidit posar-se, cada dia, per treballar. El Rowan Oak de Faulkner, el mas Pla, la casa de Fuster a Sueca o les cases que els escriptors mateixos han dibuixat als plànols, per fer-les construir: la casa amb jardí de Rodoreda a Romanyà o el casalot de Simenon a Épalinges.

I ara anirem d’espais escrits a escrits espaiats, és a dir als textos que els escriptors han dedicat concretament a les cases. Les cases com a espais màximament humanitzats, les cases com una emanació de la persona. Les cases a les quals fan de casa els poemes. “La casa solitària” de Formosa, Vull tornar amb tu / a recòrrer la casa solitària / on vam anar aquell vespre que vaig venir a trobar-te. “L’absència” de Carner, He vist, passant, la teva casa morta, / morta d’ençà del primer doll d’estiu, / orbes finestres i callada porta, / endormiscada pols, aire captiu. “La casa que vull” de Salvat-Papasseit, La casa que vull, / que la mar la vegi / i uns arbres amb fruit / me la festegin. I, molt especialment, “En una casa nova” de Joan Maragall: Alçant aquestes parets heu pres entre sos caires / lo que era abans de tots, l’espai, l’ambient, la llum: / mai més lliure un aucell travessarà aquests aires / ni una llar errabonda hi aixecarà el seu fum.

Moltíssima sort a aquests Espais Escrits.

(26 de setembre del 2005, El Punt )

2 Responses to “Els espais escrits”

  1. Els espais escrits — Zona Bloc Says:

    […] Els espais escrits […]

  2. Robbie Says:

    Perhaps not so much a direct marketing type threat, but the security of a social media network – visa a vis hacking, etc – is also a threat which should be listed as awareness thereof leads to correct security measures put in place up front.

    http://allin1panel.com/blog/new-fuss-social-media-marketing/

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant