Jaume Vallcorba

Entrant al despatx d’un editor, juraries que el visitant d’abans teu ha estat directament un huracà. Les taules, lleixes, el terra ple de llibres, papers i revistes de totes mides i colors, piles d’originals més altes que el llum de taula. Busques l’editor i n’hi trobes un altre. L’huracà se n’ha endut l’anterior.

I, en canvi, a l’ull de l’huracà hi ha una gran tranquil·litat. L’ordre i amplitud del despatx de Quaderns Crema no és pas una impressió. La taula de fusta es permet espais desocupats. Algun llibre obert, algun llibre amb punt, una capsa de puros – tancada. Res de quadres ostentosos: parets despullades. Cap biblioteca: una butaca d’orelles amb llum de peu, enfront d’un rellotge de pèndul aturat. Tal com ho dic: aturat. Cortines blanques civilitzant el sol del carrer Muntaner. Una arcada. Aquesta ha estat l’editorial decisiva per la literatura catalana de finals del XX. Legítims o bords, els escriptors de la meva edat som fills d’aquí.

Jaume Vallcorba du unes ulleres daurades i fines. No li ballen, segur. Semblen tensades amb filferro a les orelles. Una J i una V brodades a la butxaca de la camisa.

“Volia una editorial literària moderna. Imbricada amb el món europeu contemporani. D’aquí va sortir la revista Quaderns Crema, on reivindicàvem Foix, Pla (…)” ”Joan Ferraté m’havia dit: si es treballa en termes de catàleg, és després dels 15 primers anys que es comença a anar una mica bé (…)” “Gabriel Ferrater era una meravella de persona. Em va posar el cuc de l’editorial, sobretot la posició moral i intel·lectual de treballar en català amb la normalitat d’un europeu. Carner, Foix, Ors ja s’ho havien plantejat. No era una novetat radical. Però en aquell moment… Que, per cert, de vegades sembla que encara ens duri (…)” “Tot d’una, llibres que semblaven minoritaris es comencen a vendre. El públic s’amplia. Monzó, Torrent, Pàmies, Solsona. Alguns llibres entren al mercat escolar (…)” “El públic va existir als anys vuitanta. Després s’ha anat desintegrant. Se l’ha enganyat. Massa premis donats de qualsevol manera, massa urgència per publicar, col·leccions fetes de qualsevol manera. Últimament el públic potser més literari ha tendit al castellà (…)”

“En el fons hi ha molta més gent interessada en la vida literària que en escriure. He conegut gent amb autèntica passió per la literatura. Gabriel Ferrater. Foix. Roberto Bolaño. Quim Monzó. Autèntica passió per la literatura. L’obsessió per tenir el text més net possible, més bo possible, més brillant possible, que tradueixi amb més precisió el pensament.”

“Avui una tesi doctoral amb faltes d’ortografia no escandalitza ningú. Un document intern d’una universitat amb una llengua abominable no preocupa ningú. És l’autisme del borratxo, que diu: jo ja m’entenc.”

“La literatura només pot estar en mans de persones que creguin en l’autèntic valor de la paraula, amb respecte i amor. L’amor és una cosa que també ha passat avall. Ara la gent parla de passió. No: deixi’s estar de passió. Jo li parlo d’amor.”

“Es pot aprendre que existeix la nicotina, o que es pot viatjar sota aigua, o geografia, llegint Vint mil llegües de viatge submarí. Però hi ha un altre coneixement, estrictament emocional, com la por que se sent escoltant els cops de pota de John Silver contra l’empostissat de fusta i adonant-se del perill que representen aquests cops pels teus amics.”

( 11 de novembre del 2005, El Punt )

One Response to “Jaume Vallcorba”

  1. tratamiento ansiedad malaga Says:

    Estoy sorprendido de encontrar articulos donde ver informacion tan practica como esta. Gracias por facilitar este articulo.

    Saludos

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant