Bari

Si no véns de l’altre costat de l’Adriàtic i baixes al gran port, si hi arribes per avió –hi ha un Ryanair des de Girona–, passes els camps d’oliveres, després els edificis nous de l’extraradi, iguals que a tot arreu, també amb grues encara plantades, després fas l’eixample i, al final, en una petita península, arribes a la ciutat vella de Bari, com una pedra preciosa incrustada a la nova ciutat, tan intacta que no hi ha ni un hotel, envoltada de mar com Cadis o com l’illa d’Ortígia a Siracusa. I amb un mapa de carrers o sense, és un laberint que t’hi emboliques. Al final del carrer, sempre hi ha el mar impertèrrit.

Les cases són petites i els murs gruixuts tenen poques finestres. Totes amb volta de canó i l’estructura calcada: habitació o habitacionetes a dalt, i a baix la cuina i el menjador amb una porta de vidre que dóna directament al carrer, de vegades amb una cortineta pudorosa. El carrers són estrets i sense voreres i semblen els passadissos de les mateixes cases, de manera que els que hi viuen tant són a dintre com són a fora, només han d’obrir la porta, i a l’estiu bé han d’obrir-la, amb la calor, i treure cadires a fora. Tota la part antiga de Bari és com un gran casalot familiar. Tu que ets foraster camines arran d’aquests interiors, a un pam de dintre el menjador, i passes icones en nínxols a les parets, amb espelmes enceses i flors fresques, i veus per les portes de vidre el televisor encès, alguna figura de sant, les dones a la cuineta amassant la pasta o traient-la a assecar al carrer. Hi ha algun anunci groc clavat a la paret que avisa d’una desratització, però la rateta que es mou per les parets del carrer ve del mirall de la vespa que passa. Sobre teu, roba estesa en finestres i balcons, coberta amb un plàstic per la pluja, un plàstic que al capvespre es rebrega i cruix amb la brisa, que passa pels carrers com per una flauta travessera i escampa i se’n du fins a mar l’olor de sabó de Marsella de la roba estesa.

Vas trobant bicicletes, escales, porxades, esglésies i places i placetes, i no saps si puges o baixes, i voltes i acabes anant sempre a parar al castell. Pels carrers de la ciutat vella tant t’hi trobaràs els cotxes aparcats de qualsevol manera com la desena de columnes d’un temple grec en una placeta, amb els nanos jugant-hi pel mig. I, al cor de tot, lligant l’entramat, la basílica de San Nicola, diuen que el monument romànic més gran, i un dels més fascinants que hagi vist mai, d’uns murs de carreus calcaris blancs que, vistos de mar en un dia de sol, pràcticament deuen enlluernar. A la cripta de la basílica hi ha les restes de Sant Nicolau, que seixanta mariners de Bari van anar a robar a Mira, a Turquia –aquest Sant Nicolau que, passat per Nord Amèrica, ens ha acabat tornant en forma de Santa Claus–. A la mateixa cripta hi ha una capella per celebrar-hi misses ortodoxes. Sant Nicolau és el sant principal de l’església russa. No és difícil ensopegar a la cripta algun pelegrí solitari i agenollat, fent reverències a la tomba del sant, senyant-se i tocant amb el cap a terra.

Potser és la mida, o aquest aïllament de la ciutat a dintre la ciutat, físic i temporal, com el que tenen els tossencs que encara viuen a dintre muralles de la Vila Vella de Tossa. A la Città Vecchia de Bari vaig tenir la impressió de trepitjar una de les ciutats invisibles de Calvino o d’haver arribat a algun poble dels viatges fantàstics de Rodoreda.

( 10 de gener del 2009, El Punt )

2 Responses to “Bari”

  1. Trinidad Janos Says:

    Greetings from California! I’m bored to tears at work so I decided to check out your website on my iphone during lunch break. I really like the information you present here and can’t wait to take a look when I get home. I’m surprised at how fast your blog loaded on my cell phone .. I’m not even using WIFI, just 3G .. Anyhow, good blog!

  2. Simona Says:

    Sóc italiana, d’a prop de Bari (Lecce) i he trobat aquest text en els exercicis del curs de català que segueixo.

    Ha sigut una gran sorpresa per a mi llegir una revisió de la ciutat de Bari en català! Com a ‘pugliese’, puc dir que m’ha semblat força veritable.

    Moltes gràcies per escriure-la i per descriure amb tanta varietat d’adjectius i sensacions la Città Vecchia de Bari 🙂

    Salutacions.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant