Zola

No tots els artistes necessiten esbandir la retòrica, perquè es veu que n’hi ha que neixen ensenyats, però la majoria ho necessiten, si no al començament, sí quan ja s’han embrutit d’ells mateixos. Per això els escriptors, els prosistes, tots haurien de poder passar almenys una temporada pel periodisme.

Zola va tenir molt present que havia de treure’s de sobre l’afectació romàntica. Va escriure textos teòrics i pràctics sobre la qüestió. Va compartir aquesta necessitat amb els amics que feien el mateix en el camp de la pintura, els impressionistes.

Va començar al periodisme i es va embarcar en la realització del cicle novel·lístic dels Rougon-Macquart d’una manera absolutament conscient, determinada i a tres pàgines per dia. Es va agafar a les novetats científiques i les va prendre per motivació: les teories de la medicina experimental i el combat dels forts i l’anorreament dels febles que Darwin havia posat sobre la taula.

Les grans novel·les de Zola són com reportatges, cursets intensius de veritats sectorials, des del món de la prostitució de luxe als moviments obrers i la mineria. Tot a través del sens du reel. Tot a través dels estudis de les passions. El seu epígon català, Oller, ho va caçar perfectament i va subtitular L’Escanyapobres “estudi d’una passió”.

Zola no tenia problema per ensenyar les seves cartes, que eren Stendhal, Balzac i Flaubert, la tradició realista. Enriquida per Zola, aquesta tradició seria represa al segle vint per un altre novel·lista iniciat en el periodisme i marcat conscientment o no per les mateixes maneres de fredor científica, desretoritzants, la mateixa recurrència de personatges i el mateix èxit de públic que Zola: Simenon.

No sé si avui Zola té aquí gaires lectors, però si no els té no és per demèrit seu. Zola és un autor fascinant.

2 Responses to “Zola”

  1. Marti Trini Says:

    No he llegit res d’aquest autor. Per quin llibre em recomanes que comenci? Gràcies!

  2. Toni Sala Says:

    Martí,

    costa, és com triar entre Martorell i Terrassa.

    Per anar directament al cor, i ara en temps de crisi, jo agafaria una butaca i Germinal.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant