12 d’agost del 2009, 15h

Els dos experts en muntanya es posen un al principi i l’altre al final del grup. Només d’aquesta manera ens convencen de baixar pel camí que ells volen. Tot el viatge s’hauria hagut de fer així, a la manera dels ramats pirinencs.

Abans de passar la carena veiem un petit estany en una clotarada. W. el retrata. La muntanya l’hi ha fet un vas net com un plàstic nou. La quietud és tan forta que l’ha compactat.

Z. va a darrere meu tancant el grup. Tenir una veu al costat, quina diferència. No cal ni mirar. Acluccaria els ulls. Fora responsabilitats. Que em portin. Baixem entre els queixals balders d’aquesta bruixa sifilítica. Fem una escala de cargol grotesca i mortal. Aquí el tens, el valor de la vida.

Tornem a tenir les mans lliures. Llunyíssim i baix hi ha un estany blau grandiós que recull les aigües del desglaç. Que fràgil que sembla i al mateix temps invulnerable.

Els peus comencen a fer mal.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant