La grip

Em vaig tornar a perdre amb el cotxe. Vaig anar a petar a una urbanització i no sé com vaig entrar a un bosc. Em pensava que en sortiria fàcilment però el camí es va anar complicant fins que de cop em va aturar un bassal al mig del camí, tan fangós als costats i opac al mig que abans de decidir-me a travessar-lo vaig haver de baixar a donar-li un cop d’ull.

Era ple de gripaus que raucaven però semblava que parlessin. Un deia «tot està fumut» i els altres contestaven «tot està fumut», «tot està fumut», «tot està fumut». Un pandemònium basat en el tedi. De vegades un gripau s’allargava una mica més i deia «tot està molt fumut». Vaig pensar que eren uns exagerats. Tothom té aquest sentiment de desastre total algun cop a la vida. Després passa. Però quan vaig tornar a ser a dintre el cotxe vaig pensar que potser tenien raó. No deixaven de ser una miserable colla de gripaus en un miserable bassal ple de gripaus perdut al cul d’una fondalada.

El vint-i-set d’abril passat, ho he mirat a l’agenda, vaig tornar d’Irlanda amb avió. Vaig trobar-me que als controls de l’aeroport de Barcelona els policies portaven guants i mascaretes. Aquell dia El Punt titulava a portada a quatre columnes: «Salut detecta els primers casos sospitosos de grip porcina a Catalunya.» L’endemà el titular de portada era: «La psicosi per la grip porcina aboca molts catalans a cancel·lar viatges arreu.» L’endemà: «Confirmen a València el primer cas de grip porcina dels Països Catalans.» I l’endemà, per rematar-ho: «Catalunya viu el primer cas mundial de la nova grip no contagiat a Mèxic.» Quina gran acollida. I després vaig veure una dona emmascarada passejant-se pel meu carrer.

Set mesos després som al pic de l’epidèmia i tothom va sense màscara. Les aules es buiden. La meva filla ha passat la setmana a casa. Avorrida de xatejar amb amigues engripades, m’acompanya al súper. Agafa el carro. «Veus», em diu, «el que agafi aquest carro darrere meu també agafarà la grip.»

És una grip fatigosa i amb recaigudes, es veu, i amb tan mala intenció que respecta els vells i ataca les criatures i les dones embarassades. Però pel que fa a mi és tan poca cosa que ni sé si l’he tingut. Ni idea. Em vaig passar tot el diumenge tancat a casa, aixecant-me aquí i ajaient-me allà, amb una mà al cap i una altra a la panxa. Però la nit anterior havia sortit i begut, de manera que potser era ressaca.

Hem fet el viacrucis habitual. Anunci d’apocalipsi atòmica, climàtica o viral, sospites de conxorxes i complots obscurs, somriures, oblit. No és que jo pensi que el món no s’acabarà mai o que no en tindrem la culpa. S’acabarà i serà per culpa nostra, no en tinc cap dubte, una altra cosa és que siguem capaços de veure-ho a venir. Ens despertarem un dia i el món s’haurà acabat. Ah, era això.

Ens passarà com als gats. Un deu per cent dels gats del món té la sida i molt seria que cap en tingués notícia. El virus d’immunodeficiència felina no es transmet als humans. Els gats se l’encomanen a través de la saliva i per això afecta sobretot els mascles no castrats, que l’agafen quan es barallen per les gatetes. Un gat pot passar anys amb el VIF latent, sense saber res, fins que de cop comença a perdre les defenses, fa mala cara, no menja i es va tornant un sac d’ossos. Dorm tot el dia, agafa conjuntivitis, té diarrea, tremola, perd pèls, li cauen les dents, esternuda sang i un dia es mor.

És clar que també hi ha gent que pensa que el món fa temps que es va acabar.

( 21 de novembre del 2009, El Punt )

One Response to “La grip”

  1. Òscar Says:

    Ei, felicitats pel premi.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant