Nacional Dos

Comença a fer sol i a la N-II alguna noieta ja va despullada de cintura per avall. Aviat començaran a posar els parasols de colors per poder esperar els clients assegudes a l’ombra. A la nacional hi ha putes per triar i remenar. N’hi ha que estan bones i n’hi ha que no gaire, l’oferta és per totes les butxaques, els homes no ens podem queixar.

Passant amb el cotxe, me les miro amb la barreja de salivera i repugnància de baixa intensitat amb què contemplo els bistecs d’una vitrina de carnisseria. Evident que el sexe no és només la carn i que alguns clients més aviat busquen companyia i conversa, però la base és la base i la base és la carn, i m’imagino un comboi llarguíssim de camions frigorífic amb matrícules de l’est – Romania, Moldàvia, Hongria -, que van passant la frontera i després, sobre un mapa de carreteres, es reparteixen entre ells, metre per metre, la N-II. Tu et posaràs aquí i tu et posaràs allà. Endavant la iniciativa privada. Munten paradetes a cada costat de la carretera, pengen la carn en ganxos o l’exposen en vitrines perquè tu puguis triar des del cotxe: vedella tendra, entrecot, filet, mitjana, culata, bistec de pobre. Tot importat. No hi posen cartells amb els preus i les ofertes perquè hi haurà un regateig amb el client. Molta carn es veu fresca però també n’hi ha d’encartronada i amb mosques. És igual, perquè aquí no es fan controls sanitaris, ni sindicals, ni fiscals, ni policials, aquí no calen papers. L’estat respecta el mercat lliure. Mentre no passis dels vuitanta i duguis el cinturó cordat, és un negoci entre tu i la carnisseria, ningú n’ha de fer res, som carnívors, és la naturalesa humana.

La novetat és que ara les putes de carretera ja es poden veure per internet. Amb Google Street View pots fer des de casa el mateix circuit que amb el cotxe, contemplar el gènero, o si més no, com que les fotos tampoc les renoven cada dia, almenys saber a quins llocs hi ha una parada. Què tenim a dintre els burdells continua a les fosques, però almenys ja no cal agafar el cotxe per constatar què tenim a les carreteres.

No s’entén gaire que la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà protestés fa uns dies per aquest nou servei de Google. Segons la senyora Consol Cantells, “no s’hauria de permetre mai que aquestes imatges, amb el detall de les dones que exerceixen la prostitució de manera poc recomanable, surtin a internet”. Aquestes imatges fereixen la dignitat de les joves, diu, a més de malmetre la imatge de l’Alt Empordà. I llavors, potser per exculpar aquesta bona gent del Google, que no tinguéssim ara un problema, diu: “qui va fer les fotografies no va caure en el fet que això havia de sortir a internet.” No. Devia pensar que les ensenyaria a l’àvia.

La senyora Cantells demana que Google faci el favor de maquillar la qüestió. Sisplau, maques, arreconeu-vos un momentet que farem unes fotos. Aquesta preocupació per “les dones que exerceixen la prostitució d’una manera poc recomanable” demostra bon cor. Un gran consol, el dret a la imatge, per dones que no en tenen cap. Però el que sorprèn de veritat és la preocupació per la imatge de l’Empordà. Un polític conseqüent hauria de demanar a Google que n’hi afegís, de prostitutes, i com més atractives millor. Tothom sap que es posen a prop de la frontera per atraure clients de França, on les lleis són més restrictives. Una mica de responsabilitat. A veure si encara ens carregarem els recursos turístics.

(El Punt, 11 d’abril del 2010)

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant