L’escriptor i el lector (i 6)

Set anys abans del poema de Pessoa, a Cor quiet, Carner havia publicat la primera versió d’un poema que recuperaria, l’any 1953 a Arbres, on el posa a la secció Verger ( accepcions de la paraula segons el diccionari de l’IEC: 1. Hort amb varietat de flors i arbres fruiters. 2. Jardí contigu a la casa.) És un poema complicat que vaig comentar en alguna altra banda, cosa que ara no tindria temps de fer, i em sembla que és molt semblant al de Pessoa. El tema és el mateix, com és de fugaç la felicitat, també lligada a l’amor sensual. Ara entreveuen aquesta felicitat, delicada com la flor del presseguer, una parella, i no la persona sola del poeta. Com el de Pessoa, és un poema narratiu, i és característic de Carner que l’enyor no sigui cap al passat, ni cap al present, com ho és en Pessoa, sinó cap al futur – cap a una història d’amor que no es realitzarà.

·

PRESSEGUER FLORIT

·

En el turó més petit

– on cadascú juraria

que entre l’oratjol destria

un bell presseguer florit -,

·

Venus fou visible als ulls

del merlot de la ribera;

allí s’ajustà, lleugera,

son cinyell o bé sos rulls.

·

Tocatardans la conversa

ens féu, i en ésser al turó

sobtem l’aparició

en el moment que es dispersa.

·

( Casal de Tueda, Sant Feliu de Guíxols, 26 de maig del 2010 )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant