Somni al·lucinògen

Escrita al mateix moment o just després de Romeu i Julieta, és com si a El somni d’una nit d’estiu Shakespeare hi hagués donat una visió més reflexiva i madura de l’amor, parodiant la tragèdia de Verona en la representació de Píram i Tisbe i les corredisses i duels dels amants pel bosc de prop d’Atenes. Una peça adequada per representar en motiu d’un casament, com es veu que va ser el cas. Si la reina Mab presagiava l’amor i la desventura de Romeu, aquí ja hi ha uns intermediaris – els reis i els ducs – entre el món tèrbol i màgic dels insectes i el dels humans plens d’ignorància. L’amor excita la imaginació i El somni és un dels cimals de la imaginació humana. Shakespeare va immergir-s’hi per concloure que calen una humanitat i bonhomia com les de Bottom per tocar de peus a terra i prendre’s com un somni allò que ho és. Els malsons de Romeu i d’Hèrmia són replicats contundentment en la capacitat de Bottom d’entendre el seu pas per la volubilitat amorosa – tan pròxima a l’animal, un ase -, com un somni gairebé impossible d’explicar.

La veterana versió del Footsbarn Theatre va explicar-nos el Somni amb una gran plasticitat i un Bottom de pes. L’escenari, de nit, al bosquet de can Ratés, com va dir un responsable de la companyia abans de començar, era “casi més maco que la nostra carpa.” Va ser una desfilada de màscares enlluernadores i variades, per representar els móns diferents que topen al bosc, on una fada ha anat plantant bolets al·lucinògens. La preferència per la màscara animal s’ajustava bé al text. Els joves enamorats van aparèixer disfressats de galls i gallines, amb una comicitat que arribava al grotesc. Pel que abans he dit de Bottom i la seva colla, tenia molt sentit que aquests – i els seus opòsits, els reis de les fades – fossin els menys emmascarats: bevien directament del món dels pallassos de circ.

Com sol passar amb aquesta obra, no es van escatimar recursos, de la música en directe al ball i el foc. Legítimament infantilitzant, el Somni de la Footsbarn no descartava algun avís de turbulència i salvatgia. La representació de Píram i Tisbe va fer-se sota la mirada de les màscares. Després van sortir els set actors a saludar: havien treballat per una dotzena.

L’espectacle era en anglès sense subtítols i les entrades es van exhaurir.

( Juliol del 2007, El Punt )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant