Paisatge, literatura i perifèria (2)

I tot en un desordre indesxifrable que es podria comparar amb el desordre d’una pàgina d’internet d’adolescent o de la pàgina web d’un diari. Un desordre que sembla fruit d’un poc convenciment en la capacitat ordenadora de l’home. Aquest és el paisatge de la perifèria de la majoria de ciutats. No podem pas dir que sigui un paisatge absolutament nou. No sembla que no es vegi la necessitat d’ordenar-ho, sinó que el que falta és un criteri per ordenar-ho. Les perifèries s’han anat fent, i així han quedat. No hi ha ordre ni jerarquia, no hi ha llenguatge. Passa com als camps de pagès, on els treballadors subsaharians parlen en un idioma, mentre al camp del costat hi ha uns treballadors magrebins que parlen un altre idioma, i al de més enllà uns pagesos autòctons que parlen el seu. De la mateixa manera, em costa imaginar que la torre elèctrica es pugui dir alguna cosa amb l’aqüeducte romà, o la pedrera amb la granja de porcs, o la depuradora amb la col. O, en els sons, que la petadora insofrible pugui concordar amb les campanades de l’església romànica, o els ocells amb els cotxes que passen per l’autopista a tot drap.

Doncs bé, aquell dia, caminant per la perifèria, em vaig trobar un conegut. Un home gran que s’ha jubilat fa poc i que es dedica a portar un hort. Aquest meu conegut va treballar tota la vida de paleta, i ara, a la perifèria de la seva vida laboral, i de fet a la perifèria de la seva pròpia vida, s’ha situat a la perifèria física de la població, en un hort entre la planta de ciment i la depuradora, i hi va cada dia a terrejar. Bé. Vaig saludar-lo, vam estar comentant el temps i, de cop, passa una formigonera pel camí asfaltat, una formigonera de les obres de construcció de la depuradora. S’atura entre un núvol de pols. El conductor treu el cap i ens crida:

РQu̩? Ya hab̩is cazado la fiera?

La fiera? El jubilat i jo ens vam quedar mirant. Al final es va aclarir. Resulta que s’havia escapat un estruç – un estruç -, no sé d’on, i que havien vist aquest estruç menjant-se els fesols de l’hort, cosa que naturalment va fer enfadar molt el jubilat, que va dir:

– Collons! Ni que això fos Austràlia!

I vet aquí la descripció, la definició de perifèria que jo havia vingut a buscar:

– Collons! Ni que això fos Austràlia!

I potser la perifèria sigui això: cadascú dedicant-se al seu hort.

Com que el meu hort és el literari, intentaré ara portar la qüestió de la perifèria al meu terreny, i, com se m’ha demanat, parlar de la relació entre paisatge, literatura i perifèria.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant