Loterías y Apuestas del Estado

Dijous que ve és el Sorteo Extraordinario de Navidad. Està bé perquè, amb la crisi, la superstició encara és més màgica. Se’m farà un nus a la gola amb els nens cantors. És tan maco, que l’Estat jugui amb nosaltres! Trobaria tan trist que algú es quedés sense una participació, gran o petita! I quina irresponsabilitat no afegir-se a aquesta tradició entranyable de la bona gent, tradició democràtica, perquè no hi ha res tan democràtic com l’atzar, que ni té en compte els motius: el ric juga per ambició, el pobre per desesperació, i tots dos es palpen el dècim a la butxaca, que no l’hagin perdut… Perquè a un o altre li ha de tocar i només poden passar dues coses: que et toqui o no et toqui. És un cinquanta per cent de possibilitats.

Perquè la grossa no m’agafi distret, dedico el cap de setmana a planificar què faré amb els diners. Faig una llista. Només queden cinc dies. No se sap mai. Més val preparar-se. Costa molt, decidir-se. Moralment, seria reconfortant donar-los, perdó, tornar-los a l’Estat, per ajudar-lo a pagar els malvats creditors. També podria fer donació completa del premi a qualsevol partit polític, o a la Casa del Rei, que ve a ser el mateix. O fundar un banc patriòtic i deixar diners a la Generalitat. O, millor, ser solidari amb les regions pobres d’Espanya. També podria pagar el que dec al Servei Català de Trànsit o a l’estanc, perquè “la gent seriosa paga el que deu”, fins i tot als funcionaris. O fer una aportació a la Qatar Foundation o a la Casa d’Alba, o promoure una plantació de cols i parcs eòlics a l’entorn de Fukushima. Ja sent més egoista, podria comprar-me un jet amb un pilot i tres hostesses d’uniforme blau, un jet amb panys d’or, jacuzzi i pantalla gegant per jugar amb la videoconsola, i embarcar-hi la meva persona i perdre-la de vista una bona temporada. O també podria fer-me una Visa Platinum Super Gold Mega One. Per això, hauria de dur els diners a un banc. A quin banc els duria? Al més endeutat. Per reflotar-lo. Després cremaria la Visa la mateixa nit al Club Venus, convidaria tothom a alcohol i sexe, i faria regals, m’ho rebentaria tot i m’endeutaria per donar negoci al banc. Beuria fins a oblidar que no m’ha tocat, perquè, total, a mi no em tocarà.

( El Punt Avui, 17 de desembre del 2011 )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant