2011

Repàs a ull nu de l’any que s’acaba.

És com si amb Amy Winehouse s’hagués mort la promesa d’excel·lència i el 2011 hagués anat deixant a la vista no tant la misèria, que ja hi comptàvem, com la irrespirable falta de perspectives. Fukushima va fer un panorama de runes que en altres moments no haurien semblat assumibles pel primer món. La central cremada, el fatalisme irracional, és un bon monument a l’any que s’acaba.

Que ha estat un any d’agonies. Agonia de la frivolitat del conservadurisme d’esquerres, tan ben representada per ZP i els seus delegats catalans. Agonia de l’autogovern català, amb el nom de “retallades”. Moviment agònic dels indignats, consol del mal de molts, populisme sense espina dorsal, ara per ara. El sentiment de deslegitimitat de tot el sistema és general i ve de lluny. Fa anys que els mateixos que en viuen no hi creuen. D’això també se’n diu corrupció.

Abans, la paraula preferida dels polítics per justificar-se era “responsabilitat.” El 2011 l’han canviada per “seriositat.” S’ha perdut, pel camí, la culpa. La crisi no té responsables. Ningú va permetre l’especulació i les fantasies dels anys de les grues. Ningú va decidir endeutar – ja podríem començar a dir “vendre’s” – les institucions.

L’any s’acaba deixant a la vista els peus de fang de la monarquia espanyola. Els reis no porten coses, se les enduen. Queda el consol del mal pitjor, característic, també, del 2011. Els catalans tenim una frase feta i tot: no et queixis, que encara rebràs.

Tot semblaria a punt pel totalitarisme, però de moment no sembla que calgui per mantenir l’ordre, i estem massa desencantats. Fins i tot hem eliminat uns quants salvadors: Bin Laden, Gaddafi, Berlusconi, ZP.

Ha estat terminal, 2011? No hi ha anys terminals. Però ara mateix la regeneració no sembla cosa d’aquest planeta. Potser ha arribat el moment que vingui un extraterrestre. Un extraterrestre verd, amb trompetes per comptes d’orelles i els ulls posats al final d’uns tentacles retràctils. Si n’hi ha algun ara mateix al seu OVNI, llegint el Punt Avui mentre fa temps per aterrar, des d’aquí li dic que és el moment. Estaria molt bé. Ens donaria molta vida. Tampoc se li demana un gran coeficient intel·lectual. Que baixi. S’entretindrà. Fa pinta que el 2012 serà un gran any.

(31 de desembre del 2011, El Punt Avui )

2 Responses to “2011”

  1. Quadern de mots Says:

    Bons articles
    Bons llibres
    Bon Any!!!

  2. Òscar Roig i Carrera Says:

    M’ha semblat un resum immillorable del 2011 i de les perspectives de futur. Trobo que ja triga l’alien, però, malgrat tot, molt bon any 2012, Toni!

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant