Salvem, doncs

Diumenge passat llegia a El País, Edición Impresa, gratuïtament, per internet, una dada que em va deixar fregit: que a Espanya hi ha 440.000 lectors digitals, però que en tot el 2011 només es van vendre 180.000 títols en format digital, és a dir, força menys de mig llibre per aparell. En altres paraules, o bé comprem el llibre digital i no el fem servir, que m’estranyaria, o bé el comprem i l’omplim de llibres piratejats.

Dos dies després, dimarts, vaig rebre un mail del comitè d’empresa d’aquest diari que, en el marc de les negociacions que han estat tenint els treballadors amb l’empresa, em demanava d’afegir-me a una vaga de firmes, o, “si l’hi podem suggerir, que n’escrigui un [d’article] titulat Salvem el Punt Avui, parlant de la importància de l’existència del nostre mitjà per al país.” Després vaig llegir l’article d’Imma Merino titulat així. Deia que entre els milers d’articles que ella havia escrit per El Punt, aquest era el més important. També vaig llegir una al·legoria del director, parlant de la crisi general –però era clar de què parlava–, dient que “això més que tempesta és un tsunami”.

La crisi dels diaris té a veure amb el canvi de suport, d’aquí a cinc o deu anys considerarem el paper prediluvià, una excentricitat de vells o, en tot cas, un luxe, com els discos de vinil o els cedés. Però tothom sap que el problema no és aquest, sinó que pel camí d’un suport a l’altre s’ha perdut el costum de pagar. L’accés gratuït a les edicions digitals dels diaris per mi encara és un misteri que em fa arrufar el nas. Regalar és degradar, només es regala el que és prescindible. No es regala la llum, el gas, la benzina. Quan es parla de retallades, es pensa primer de tot en allò més essencial, la sanitat. I en canvi la informació és de franc? No és per desconfiar-ne?

La crisi d’ara ve d’aquesta fantasia dels duros a quatre pessetes. Va dominar els anys de les grues, durant els quals vam degradar coses tan essencials per una cultura com l’ensenyament o la mateixa idea que les coses tenen un preu. Tancar aquest diari seria un cop especialment dramàtic per la moral i la presència cultural catalanes, naturalment, però, per sobreviure, aquest, igual que els altres, haurà de saber fer-se necessari.

( El Punt Avui, 14 de gener del 2011 )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant