L’Amical Mauthausen

Aquest gener, la Unesco va aturar el procés que havia de declarar els valsos vienesos patrimoni cultural immaterial després de descobrir que la llista de balls que volien promocionar incloïa el d’una associació de confraries d’ultradreta. Aquest ball va celebrar-se el divendres de la setmana passada, fent-lo coincidir, amb tota la maldat, amb el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust. Es va fer al centre de Viena i van celebrar-lo joves elegants, vestits amb uniformes militars, alguns amb cicatrius a la cara fetes practicant l’esgrima, altres amb esmòquing, fracs, i elles amb vestit llarg, com s’estila en aquests balls, on va el millor de cada casa.

El nazisme és una elit moral. El refinament del negacionisme és tan perfilat com va ser-ho el nazisme mateix. No podem negligir les fronteres de la banda de la civilització: cada centímetre que abandonem, l’ocuparan els salvatges.

L’Amical Mauthausen celebra cinquanta anys. No sé fins a quin punt s’és conscient de la importància que tenen aquests baluards morals, al nostre país com als altres. L’Amical va haver-se de fundar clandestinament i no va poder-se legalitzar fins el 1978. A Europa, aquests memorials funcionen des de l’endemà mateix de l’alliberament dels camps.

Avui queden poquíssims supervivents de Mauthausen, amb prou feines tres, dos catalans i un valencià. És ara, doncs, que l’Amical ha d’agafar el relleu a les persones que van patir el mal en carn pròpia i vetllar perquè no ens passi a nosaltres. Que fàcil que és confiar-se. Com ens agradaria. Per exemple, algun lector recorda que, fa cinc anys, el Tribunal Constitucional va sentenciar que el negacionisme no és delicte? Ho repetiré: ara mateix, a Espanya, el negacionisme no és delicte.

El 2003, els Mossos van decomissar més de 10.000 llibres, vídeos i propaganda neonazi a la llibreria Kalkí de Barcelona. L’Amical va presentar querella i l’Audiència de Barcelona va condemnar a presó els responsables. Aquest juny passat, el Tribunal Suprem –amb un, només un, dels seus membres en contra– va anul·lar la sentència, vist que “las ideas, como tales, no deben ser perseguidas penalmente”.

Vull dir que la salvatjada és permanent, com ho ha de ser el combat.

( 4 de febrer del 2012, El Punt Avui )

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant