Neus, Núria i Clàudia

Era un dijous cap a dos quarts d’una de la nit i sortíem de la sala de concerts Monasterio, amb ganes d’allargar una mica la nit, ja que abans havíem sortit a sopar amb els de la universitat, i vam decidir comprar tres cerveses d’un venedor ambulant, el típic pakistanès normal, que portava les llaunes de cervesa molt visibles, penjades del mànec de la bicicleta. Vam comprar tres cerveses, i, just abans d’obrir-les, de cop van aparèixer dos policies, secrets, ja que no portaven uniforme, que ens van fer tornar les cerveses al venedor ambulant, i el venedor ens va retornar l’euro pagat. Tot va anar molt ràpid i va ser molt estrany. Un dels agents ens va demanar els DNI per poder posar-nos una multa, ja que havíem comprat cervesa al carrer.

Li vam qüestionar a l’agent quines repercussions tindria això per al venedor ambulant, ja que la venda la feia ell, i per tant la principal culpa la tenia ell, i ens preocupava que el venedor no es pogués fer càrrec dels incidents. Però el policia va somriure al venedor ambulant, i li va dir que ja podia marxar. En resum: que el policia i el venedor estaven del mateix bàndol en aquell moment, tot era una tàctica.

El policia secret ens va fer firmar la multa i li vam preguntar quin era l’import, perquè no som riques. Ell ens va dir que no tenia per què dir res, i que no ho sabia. Va anar així: “Tu, què estudies?” (agent). “Humanitats”(Neus). “I tu et saps tota la literatura de memòria?” (agent). “Em queda molt per aprendre” (Neus). “Doncs què passa, jo tampoc no m’he pogut aprendre totes les lleis de memòria” (agent).

Finalment, no ens va quedar cap més remei que firmar la multa i quedar perplexes i impotents davant d’aquesta irracionalitat. Com que una de nosaltres no duia el carnet, el policia només es va poder apuntar la nostra direcció, i per això ens vam pensar que la multa no arribaria, i també perquè no coneixíem que posessin multes als compradors però no als venedors. Encara quan hi pensem sembla impossible. I ara ens ha arribat la multa, i hi diu: “precepte infringit: ordenança municipal per fomentar i garantir la convivència”, que ja ens diràs, i ara haurem de pagar cent vuitanta euros.

El Punt Avui, 10 de març del 2012

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant