L’emergència (7)

Dijous, 26 de març

L’irracionalisme escamparà el fatalisme. Som una terra de pobra gent vençuda, acostumada a no passar comptes.

Agamben es fixava a l’article de fa dies en la desatenció als enterraments, però encara és més greu. Ara les víctimes moren soles. A l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ja permeten que un familiar es quedi amb el malalt terminal. El criteri que es va imposant i a la Vall d’Hebron també fan el mateix, però no passa a la majoria d’hospitals. Com amb la vida, també hi ha una mort deshumanitzada.

“Et demanen: ‘Això és el final?’ I tu els has de dir que sí”, explica la cap d’infermeres de l’hospital de la Santa Creu. Quantes persones que fa una setmana estaven tranquil·les de cop s’han trobat amb la mort a davant?

Haver desatès la centralitat de la vida humana. L’irracionalisme ha sigut devastador. La tristesa esmorteeix la por. Queda saber però què pot rebaixar la tristesa.

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant