L’emergència (35)

Dilluns, 27 d’abril

Pots venir al bufet, jo cada quinze dies em faig revisió del coronavirus, la forta, la que triguen quaranta-vuit hores a donar els resultats, perquè jo m’estic reunint amb molta gent. I totes m’han donat negativa. Jo em faig la revisió als llocs oficials de la Generalitat, pago seixanta euros cada quinze dies, i tots els treballadors també. Nosaltres estem nets. I, a part, per entrar al bufet i tot, donem peücs, guants i mascaretes, per si un client no en porta. I continuem amb les vendes. Jo si em truca algú que vol fer visita, jo li faig un certificat i la visita es fa amb peücs, amb guants i amb la mascareta, de les bones, eh, de les tres capes. Perquè jo no podia parar el mercat, pels meus clients. Vaig dir, a veure, si pots, fes-ho, i de moment me n’estic salvant bastant. Jo tenia molts clients que estaven apurats i realment necessitaven els diners. Hi havia operacions que les teníem que tancar o que ja les teníem semitancades, m’entens, llavors jo ho he tirat endavant. Ara les notaries estan frenades però si s’ha de firmar el contracte d’arres, es firma amb el DNI electrònic, que et descarregues una aplicació al mòbil i ja està. Per reunir-se depèn de si la gent es vol reunir entre tants o no, i després depèn dels desplaçaments. Segons d’on, no es pot venir. Jo tinc aforo per quatre persones al despatx, s’hi ha d’entrar per torns, o firmar amb el DNI electrònic. Amb tot el que ha sortit amb el Covid-19 han llençat aquesta setmana l’aplicació del DNI i funciona.

Jo ara surto amb preus alts perquè no sé com afectarà el coronavirus. La segona mà està penalitzada, però l’obra nova no sé fins a quin punt, perquè són dos mercats completament diferents. Si t’ho tingués que dir ara, és massa prematur. Porto vàries obres noves i com que no estic fent visites no sé… Unes vendes que tenia s’han venut al preu que tenia pactat tal com s’havia pactat en el moment, i la que ara estic negociant estan apretant molt. Molt. Una mitja d’un quinze per cent. En general. A més, la gent està buscant pisos amb terrasses grosses. Vale? Pisos que donin aquella amplitud. De totes les sol·licituds, i ho he estudiat, tot eren pisos amb grans terrasses. Jo tinc un treballador que té quatre fills i estan en un pis de seixanta metros quadrats. Ho estan passant fatal. Té un balconet. O gent que viu a Girona en un pis amb un balconet. Ja l’han posat a la venda. El pis està molt ben situat però clar, sense terrassa… S’hi moren. Jo per exemple he de fer exercici cada dia. M’he comprat totes les màquines i cada dia he de fer una hora i mitja cada dia, m’he comprat la bicicleta estàtica.

La gent ho està passant molt malament. I divorcis, no saps els divorcis que m’estan arribant. Que jo els estic dient que es calmin i que un cop passi… Perquè, és clar, els jutjats estan parats però tampoc poden marxar del pis.

I tinc una altra noia que tenia maltractes… Que he aconseguit que ell marxi del pis, perquè al final li vaig dir que hi faria anar els mossos. Em va trucar desesperada que amb el confinament, la convivència… S’estava tornant molt més agressiu. Que no l’havia arribat a tocar encara, però que estava espantada. I he aconseguit que ell marxi del pis, amenaçant que, si no, hi faria anar els mossos. Però clar, hi ha moltes dones que no poden marxar. Perquè ella m’ho deia: no sabia como llamarte. He aprovechado un momento que se ha ido a la ducha y te he llamado. El problema que hi ha és que no poden trucar i llavors ella ho va fer discretament i jo el vaig trucar llavors a ell i li vaig dir: mira, si no vols tenir problemes, que serà que t’enviï els mossos d’esquadra, perquè cara els jutjats ho tinc tot frenat, però que sàpigues que el penal està funcionant, i serà millor que marxis. El pis el té ella. Quan passi el confinament en tornem a parlar. I sí, ha marxat al pis de sa mare, però perquè ja va veure que jo anava molt en sèrio. Però la noia a mi no em podia localitzar, no em podia enviar un whatsap perquè clar, aquests miren el mòbil, els hi miren tot, i me va trucar a un tercer número que tinc, una tercera línia per casos d’aquests, que ell no tenia controlada. Perquè no li surti el logo del nostre despatx d’advocats. Tinc la línia per temes penals d’aquest estil, perquè aquí a Sant Feliu hi ha molt maltractament i moltes dones em diuen: claro, es que si te llamamos sale el logo de la empresa…

És horrible el maltractament que hi ha. S’ha creat una associació de dones perquè hi ha molt masclisme, molt maltractament, se’ls hi ha descontrolat molt, l’altre dia una noia l’arrastraven pel carrer agafada pel cabell, i era una clienta meva. Tot això s’està agreujant amb el confinament. I es va muntar com una petita associació perquè elles se sentissin protegides, perquè elles tenen molta por d’anar a serveis socials. S’ha muntat l’associació de forma paral·lela perquè si necessiten l’assessorament d’un advocat vinguin. Llavors em van dir: tu que fas bastantes obres socials no t’interessaria venir? I vaig dir: mira, són temes que estic bastant sensibilitzada, compteu amb mi. I ara de tant en tant hi vaig, però clar, elles surten amb l’excusa que van a comprar, tenen dos o tres minuts per parlar i tenen que tornar a marxar corrents. I després tot un sistema de psicòlegs. Perquè clar, si van als serveis socials… Ja m’ha passat amb una noia que la vaig desplaçar a la Bisbal, li vaig aconseguir feina amb un client que es dedica a la restauració, abans del confinament, i un dia va deixar la feina perquè ell la va anar a buscar i va tornar amb el maltractador. Té que ser que tinguin molt clar que volen el canvi de vida. Jo per exemple aquesta pensava que ho tenia molt clar i la vam poder traslladar, que la família també ens ho va demanar, i un drama, perquè clar, el dia de sant Joan els va deixar tirats, quan li pagaven a catorze euros l’hora i estava tot declarat. Havia aconseguit un bon sou… Jo la portava a la feina, perquè ella no tenia cotxe, i el dia de Sant Joan, jo tinc molts Joans a la família, i vaig trobar qui la portés, i m’ho va dir: és que com no hi eres… I la va liar.

És molt complicat treure-les, perquè elles tornen. A la que ell torna plàcidament, elles tornen. Jo he ajuntat varis empresaris forts que tenen empreses fortes i que estan disposats a assumir el risc de donar-lis feina. Perquè és un risc perquè el maltractador s’hi presenta a la que les localitza. I també s’ha de dir que hi ha molta gent disposada a ajudar. S’han de crear sinèrgies entre empreses. L’única manera és treure-les d’aquell àmbit, d’aquell nucli, i parlar amb els familiars d’elles de si estan d’acord que les traiem. Perquè són noies molt joves, de vint a trenta anys, molt joves, i jo demano parlar amb les famílies d’elles. Perquè si la desubico del poble vull sapiguer si la família hi està d’acord per no tenir problemes després. Perquè són noies que emocionalment estan molt tocades. Emocionalment són nul·les. Quan les comences a ajudar, que els hi dones un apoio econòmic i tot, i no són capaces de viure soles. És com si tinguessin una dependència i jo m’he trobat ja amb vàrios casos que… Gairebé totes han tornat amb el maltractador. Tot i haver aconseguit un bon sou i tot, acaben tornant a la vida que portaven. Passen uns mesos i te tornen a trucar. Jo els dic: us donc una oportunitat, si aquesta no l’aprofiteu a mi no em torneu a trucar. No, perquè, jo els hi dic, té un cost econòmic. Perquè l’empresari a lo millor li paga el pis fins que torna a tenir liquidez, però aquí és una bogeria. No ho entenc, perquè a Platja d’Aro no se’n veuen, no sé si és que no venen… I aquí els mossos ja estan farts. Diuen: nosaltres les ajudem, que ens presentem a casa seva, i després no volen posar la denúncia. És un peix que es mossega la cua. Són persones molt complicades. No saben que existeixen els centres d’ajut, no saben com arribar a serveis socials. Són gent d’aquí, d’emigrants no n’he portat. Gairebé totes consumeixen. Que és un altre problema que hem tingut: que consumeixen tots dos, la parella. Clar, nosaltres els hi fem fer anàlisis de drogues, perquè ho tens que sapiguer-ho, i els hi posem unes pautes. És molt complicat ajudar. Vaig començar molt il·lusionada però llavors veus que per molts esforços que facis la majoria retrocedeixen. Per cada vint casos que tinguis n’hi ha una que funciona.

I amb el confinament, més. I hi ha molta gent que ara vol canviar de pis. Perquè a mi em truca molta gent que volen canviar de pis perquè necessiten sortir dels seus pisos perquè no tenen terrassa, el balcó que tenen és molt petit, i sobretot pares amb nens. Que s’han donat compte que el pis… Hi haurà gent de Girona que marxaran als entorns…

Jo he tramitat ertes i moltes empreses no poden aguantar. Si no tens capital a l’empresa… Hi ha vint immobiliàries que tancaran… Estic fent fer la feina administrativa als meus treballadors per no fer un erte… Fàbriques que no poden engegar perquè la matèria prima no els arriba… I aquí a Platja d’Aro està sent un drama, que no podran obrir perquè ja no tenen capital. I estan dient que els hotels no obriran fins a l’octubre, i les cadenes d’hotels estan acollonits perquè ells diuen que aguantar la plantilla fins a l’octubre és impossible, i que no l’aguantaran, cadenes de setanta-cinc hotels tots a Espanya, com vols aguantar, és impossible, per molt capital propi que tinguis i per molt solvent que siguis. I moltes empreses d’alimentària que feien gourmet es troben que el gourmet no s’està venent, perquè ho venien als restaurants. Empreses alimentàries que estan facturant un deu per cent. I a Platja d’Aro estan tots molt espantats. Clients que demanen que retornin totes les reserves de juliol i agost, i jo li deia a una clienta: si l’estat d’alarma està aixecat al juny, juliol i agost, que el client, si no li dona la gana, que no vingui, però el contracte està firmat a Espanya i continua sent vigent. Perquè a mi el que me val és la llei.

Aquí el problema que hi ha hagut és que tenien que haver tancat Sabadell i cada ciutat havia d’haver tancat les seves fronteres i d’aquesta manera no s’hauria escampat. I ara la reopertura per zones. L’estat me sap molt greu però tindria que deixar que cada alcalde prengués les seves decisions. I en Torra també tindria que cedir competències a les alcaldies. I que cada u decidís. I jo crec que lo de Madrid va ser perquè com que estan amb el tema de la independència, van dir: si Catalunya tanca fronteres…

Leave a Reply

S'actualitza de tant en tant