Toni Sala

Al meu rellotge són les nou del vespre. Al campanar de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols són tres quarts de cinc. Escric des de la creperia Chez Daphy, just davant d’un dels grans generadors que avui s’han instal·lat al poble. La creperia funciona amb un petit generador propi. És un pur atzar, aquesta nit, [...]

L’edifici de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, tocant a la rambla Nova, té a la façana una pancarta enorme amb les frases «Tarragona Capital. Tarragona som TOTS». No és l’única pancarta així que hi ha a la ciutat. Demanen que Tarragona sigui capital de la nova vegueria, que no volen [...]

Gaziel va escriure que a la fàbrica del seu pare, “que era paret mitgera de la casa on la família vivíem, en el carrer de la Processó ( avui de Joan Maragall ), s’hi sentien més cançons que no en cantava un orfeó, moltes vetlles d’hivern, i tot seguit d’haver sopat, jo em deixava dur [...]

Llegint un pròleg del doctor Joaquim Molas em trobo aquesta frase referida a Mercè Rodoreda: “malgrat l’intimisme de Viatges i Flors, no cau mai en el parany descordat de l’autobiografisme.”
El parany descordat de l’autobiografisme és un sintagma molt adient en qualsevol blog. Em pregunto si com suggereix la frase l’autobiografia té més risc de ser [...]

He abraçat la família, he sopat i me n’he anat al llit. Eren les nou del vespre. Després d’haver conduït (descalç) tot el viatge de tornada estava convençut que m’adormiria de cop.
Fa tres hores que dono voltes al llit. És mitjanit i no hi ha manera.
Cap a la una em començo a preocupar. El cap [...]

Semblava que havíem de reposar una setmana seguida però a les set ja érem tots aixecats. Culpa de l’excitació. Y encara dorm, té l’esperit tranquil.
Esperant l’hora d’esmorzar camino descalç fins els límits de Benasc. Tinc els peus inflats i llagats i no duc sabates de recanvi. A part d’això em sento agraït de tornar a [...]

Al càmping no hi ha cobertura pels mòbils, ni cabines, ni recepció. Un matrimoni de campistes francesos tenen una tarjeta amb els telèfons d’un parell de taxistes. No acaben de creure’s que haguem baixat a peu des del refugi de dalt. No insistirem, de fet hem baixat des de dalt de l’Aneto.
En algun moment el [...]

Camino sobre brases però no fan llum. És de nit. De tant en tant topo amb una pedra i és pitjor que si  aquesta pedra s’hagués desclavat sola i em martellegés quinze o vint vegades qualsevol dit del peu, o si algú amb una navalla m’aixequés de cop les tapes de les ungles.
Fa cap a [...]

L’últim autobús era a les set. No hi ha cobertura telefònica. No podem trucar un taxi. Sospesem si quedar-nos al refugi. És ple. Ens tocaria dormir al ras sense sacs. Decidim baixar a peu per la pista forestal. Aviat fosquejarà.

Faig anar els bastons amb la cura i parsimònia d’un gondoler xaruc i meticulós.
Passat l’estany comencen els arbres antropomòrfics i humanitaris, una barana de braços acollidors, verds esponjosos, amb tot de vida entorn seu.
Passem sobre unes roques mig submergides en una mar d’ortigues. Arribem a l’estany. La resta del grup ens hi ha esperat molta [...]