Toni Sala

Típic equipament anterior als mals temps. Des del 1997, obligatori per tota població de més de cinc mil ànimes. Parc temàtic més instructiu que Port Aventura. L’altre dissabte vaig anar a llençar uns trastos a la del meu poble. Vaig veure que havia evolucionat d’ençà de la vegada anterior que hi havia estat. Ara has [...]

Tot són sorpreses, en aquesta vida. Ahir vaig descobrir això del fish spa. Darrere d’un vidre d’aparador vaig veure uns senyors amb pantalons curts, asseguts i amb els peus posats a dintre un aquari de vidre ple de peixets –me n’he informat – de l’espècie Garra Rufa. Els peixets se’ls anaven menjant la pell morta [...]

Quarts d’onze de la nit, divendres passat. L’aparcament del port fa olor de l’oli de fregir del restaurant Can Flores, ben il·luminat perquè es vegin des de fora els quatre gats que sopen peix darrere els vidres. Al passeig, els restaurants s’agrupen: després del peix, vénen les pizzeries, després, les cafeteries amb terrassa. Fa una [...]

Curioses vistes, venint del Bàltic. Passats els dos fars que fan guàrdia un a cada riba de la desembocadura, al fons veus la central nuclear faixada i pacífica com sempre, però emblanquinada d’aquesta llum amb rigor mortis, com si un tel de núvol s’hagués plantat permanentment a sota del sol. A poca distància de la [...]

Ja fa més d’una setmana i Tòquio encara està amenaçada. Segons els americans, l’àrea de perill per la salut fa més o menys l’extensió de Catalunya; segons els espanyols, força més. Les conseqüències mai les sabrem, en part perquè continuaran moltes generacions després de les nostres. De moment hem pogut veure al descobert la vanitat [...]

Txernòbil.

No havia estat mai al Louvre. És el museu humiliant, una magatzem inhumà, com internet, un vòmit de verges i sarcòfags, gerres i sàtirs i sant sebastians. Necessitaries trenta ulls, vuit cames i mil dies per donar-hi a l’abast. No m’estranya que un sol quadre el domini com si fos Lluís XIV, i de cap [...]

Cada any, per aquesta època, m’enduc el nano al Parc de Desconnexió. Explico als familiars i amics que anem a Disney World París, carrego els ordinadors portàtils al cotxe perquè ningú sospiti res i marxem. És pel seu bé. Si no se’n va de la llengua a l’escola, els mestres no ho sabran i no [...]

“Korneyà són tres lletres, KNY pa’ la penya… Aquí els seus habitants tenen més cua que les rates… Aquí la roba dels diumenges, nena, és un xandall… KNY, capital del cinturó roig del Baix Llobregat, la veu present se sent, tot i que sempre ens l’han negat… Un polígon industrial que no ens ha tret [...]

Aquesta vegada he sortit als afores. He anat a comprar a una superfície comercial amb bicicleta i motxilla. M’he aturat entre uns descampats. Fa un parell d’anys, van convertir aquest camí en un carrer ample i asfaltat, amb rotondes gegants a tocar una de l’altra. Tot això havia d’urbanitzar-se i ha quedat per fer. És [...]